Aquesta aventura monumental va arrencar fa exctamanent trenya anys a la localitat d’Aguilar de Campoo, Palència, la capital castellana de la galeta –aqui es van produir durant més d’un segle les galetes Fontaneda, avui sobreviu la competència, Gullón, però continua sent el poble que millor olor fa d’Espanya, diuen tots els que hi han passat. Aguilar de Campoo era i és el centre vital de l’arquitecte i caricaturista José María Pérez, Peridis, que el 2004 hi va fundar el Centro de Estudios del Románico, amb seu al monestir de Santa Maria la Real que ell mateix havia restaurat als anys 80.
L’objectiu inicial era estudiar, catalogar i digitalitzar les restes romàniques de la província de Palència. La idea va anar creixent, de la província de Palència es va passar a la comunitat de Castellà i Lleó, d’aquí, a tot Espanya, i finalment a la península ibèrica. Dos anys enrere s’hi va incorporar el romànic portugués, i a finals del 2025 s’hi afegirà el nostre. Serà, diu el mateix Peridis, “la clau de volta d’una obra magna, que molts molts consideraven inviable: si fa trenta anys em diuen que avuin estaria aqúí, n m’ho hauria cregut”.
El cas és que aquella visió de Peridis s’ha convertit efecvtivament en una aventura monumental, ciclòpia: l’Enciclopedia del Románico en la Península Ibérica comptarà quan l’any que ve surti a la llum el dedicat a Andorra amb 67 volums, d’entre 600 i 700 pàgines cadascun: set quilos llargs de paper i un preu a l’alçada de la iniciativa ue frega els 100 euros el volum. Els últims a afegir-s’hi han sigut els dedicats a Girona i Lleida, i la particularitat del nostre és que serà una edició trilingüe, en català, castellà i anglès. La redacció anirà a càrrec d’un comitè científic encapçalat per part andorrana per la historiadora Alba Pampalona, i pel també historiador Juan Antonio Olañeta, una de les màximes autoritats en el romànic peninsular.
Un art paneuropeu
El ministeri de Cultura hi aportarà un equip d’especialistes, així com documentació, fotografies i planimetries de la trentena de monuments que s’hi ressenyaran –i que estan pendents de concretar. També serà de carrec del ministeri la correcció de la versió en català i la traducció al francès. L’edició en paper s’acompanya de la digital, de consulta gratuïta www.romanicodigital.com i on s’ha abocat els resultats d’aquests trenta anys d’investigació: més de 9.000 referències que la converteixen en una obra sense parangó i en la major base de dades del romànic mundial. “La gracia del romànic andorrà, com el del Boi, el de Sabiñánigo, Soria o Zamora, és que forma part del paisatge: és arquitectura, es pintura, és escultura, és història, és llegenda i és memòria. I més enllà dels grans monuments, s’estén per tot Europa, des d’Oslo fins a Lisboa. És l’art de la primera unió europa, que es va concretar a la’Edat Mitjana”.