El Pere dels Ossos té premi

Velles Cases dona el nom de Canturri, pioner en l’estudi, difusió i protecció del patrimoni, al nou guardó de l’entitat.

Qualsevol que hagi tingut mai el temps, les ganes i la curiositat de furgar en la cosa patrimonial d’aquest país nostre sap per experiència que allà sota, per poc que grati, sempre hi apareix un llibre, una monografia, un article, una observació, una referència pionera de Pere Canturri (1935-2015). Ja es pot tractar de grans fites del patrimoni artístic –des del roc de les Bruixes fins a la Balma de la Margineda, passant per les pintures murals de Sant Martí de la Cortinada o el Crist d’estuc de Sant Joan de Caselles, per dir només quatre descobriments que porten la seva firma– com d’episodis aparentment menors de la nostra història, des de l’origen del rec del Solà de la capital a la desaparició del poble del Fener, la llegenda de les argolles de Carlemany, les jornades andorranes de l’arquitecte Cèsar Martinell, la llista de colomers que no fa tant s’aixecaven als nostres pobles i camps, i naturalment, les falles de Sant Joan.

Canturri va ser un pioner de quasi tot quan quasi tot, és cert, estava per fer, un tastaolletes que va tocar tots els pals: arqueòleg, historiador, etnòleg, folklorista, restaurador, col·leccionista, gastrònom i també gestor cultural –a la Junta de Cultura, a Patrimoni Artístic i entre el 1994 i el 1998, al capdavant del ministeri– que només tenia dues dèries al cap: la família i el patrimoni artístic. D’aquí el sobrenom que es va guanyar: el Pere dels Ossos. Per tot això, i molt més que poden trobar a l’estupenda Miscel·lània que un grapat d’amics, col·laboradors i deixebles li va consagrar el 2018, Velles Cases ha donat el nom del mestre al nou premi que la junta de l’entitat va presentar ahir en societat.

Una sensacional iniciativa, que honora Velles Cases i que ret homenatge a qui en va ser també vicepresident, com recordava ahir la seva vídua, Rosita Campos. I més oportú impossible, perquè es tracta precisament de reconèixer la iniciativa privada en la “conservació i valorització” del nostre patrimoni cultural, deia ahir el president de l’entitat, Robert Lizarte. Serà un guardó honorífic, una escultura creada per Íngrid Forell, amb la silueta de Canturri projectada sobre el Roc de les Bruixes, que es concedirà amb periodicitat biennal a les “persones o institucions privades que dediquen una especial atenció a la protecció, conservació, reconstrucció, rehabilitació o col·lecció del patrimoni cultural d’Andorra”. Els candidats els proposarà el jurat, integrat per dos membres de Velles Cases, dos tècnics de Patrimoni, un arquitecte, un especialista en l’art i l’artesania andorranes, i un membre de la família Canturri, hi haurà dues categories, béns mobles (col·leccions de llibres, documents, obres d’art de temàtica andorrana, objectes de la vida tradicionals de la pagesia) i immobles (bordes, cases, eres, colomers, serradores, molins, cabanes feixes, murs, orris, oratoris, capelles), i els primers guanyadors es coneixeran el novembre que ve.

Ara només queda desitjar-li una llarga i fructífera vida al nou guardó, i que no li passi com a la beca d’investigació històrica instituïda el 2017 pel Cehip i batejada amb la millor de les voluntats amb el nom del nostre home d’avui, i que es va dotar tan sols dues edicions, abans de desaparèixer sense deixar rastre.