Quantes vegades hem sentit que el català havia perdut el pati de les escoles? Doncs el Consell Nacional per la Llengua, l’òrgan a qui la llei del català encarrega la missió de fixar els grans objectius en matèria de política lingüística, s’ha proposat reconquerir no només el pati sinó també la cantina i fins i tot l’autobús. Que l’ús del català vagi més enllà de l’horari estrictament acadèmic, i això no només –i naturalment– al sistema andorrà, on el català és la llengua vehicular, sinó també als sistemes espanyol i francès.

Aquest és un dels 22 objectius “específics” del Pla d’Acció Nacional per la Llengua 2026-2028 aprovat aquest matí pel Consell. I com pensen aconseguir-ho? No es tracta, diu el ministre d’Educació, Ladislau Baró, que el vigilant o el monitor “imposi” l’ús del català als nens que juguen la pati, “perquè això ni podem ni volem fer-ho”, sinó d’implantar una bateria de mesures de foment i d’estímul, “no de coerció”. Mesures com ara premiar els coneixements de la llengua oficial  superiors al legalment obligatori d’acompanyants, conductors i  monitors amb punts extra en els concursos que convoqui el ministeri. Es tracta, conclou la ministra de Cultura, Mònica Bonell, “que el monitor de menjador insti el nen a menjar-se les llenties, no les lentejas”.

Aquest és, com s’ha dit, un dels punts més destacats del Pla. N’hi ha d’igualment peremptoris, com  ara garantir l’aplicació de la llei a l’ensenyament superior. És a dir, que sigui una presència més que testimonial, especialment als centres universitaris privats. Això, diu Baró, anirà lligat a l’Estratègia Nacional de l’Ensenyament Superior que s’està acabant d’elaborar, però el ministre té dues coses clares: d’una banda, la gestió administrativa i el contacte amb els alumnes ha de ser “necessàriament” en català; de l’altra la llengua oficial haurà de tenir “alguna presència” al currículum acadèmica. No concreta gaire, però apunta a matèries com ciències socials, en què el català seria la llengua vehicular. Una altra cosa és si les assignatures que s’imparteixin en català hagin de ser obligatòries o puguin quedar relegades a alguna de les optatives. Això ja es veurà. No és molt, cert, però va aparentment en la bona direcció.

El Pla inclou algunes accioons de cara a la galeria, com ara visibilitzar el compromís institucional amb el català. Com? Amb la instauració del Dia de la Llengua Materna, que se celebrarà cada 21 de febrer i que es completarà amb una declaració institucional. Tot i que aixó de llengua materna sembla un concepte entre ambigu i problemàtic, gairebé una trampa: serà interessant saber quèe diu l’Enquesta d’usos lingüistics prevista per al primer semestre del 2026: i si resulta, com és molt plausible, que la llengua materna d’una proporció considerable o majoritària dels enquestats no és el català? Què celebrarem, aleshores, el Dia de la Llengua Materna? Més bones intencions: revertir la tendència dels catalanoparlants a canviar de llengua davant interlocutors d’altres llengües: “Volem posar en valor que la manera d’ajudar els que estan aprenent la llengua és mantenir el català”, diu la ministra. I obrir una nova línia de subvencions, atenció, per a les entitats que es dediquen a promoure el coneixement i l’ús del català. Que son dues. Cultura Activa i Plataforma per la Llengua. Serà ja al 2027, però a veure quant s'enduen. 

En el terreny de les coses concretes, el Pla insta a ampliar l’oferta "pública i gratuïta" de formació per a adults amb dos nous centres de  català, un a Sant Julià i l’altre a la vall central; crear videoljocs edcuatius en català per a escoles i instituts, impulsar una trobada anual de creadors de contingut en català (youtubers, instagramers, tiktokers i altres espècimens), normalitzarel català en la comunicació esportiva amb formacions específiques per a entrenadors, locutors i àrbitres, i millorar el coneixement del català en l’àmbit laboral, incloent la llengua en els plans de formació de les empreses amb més de 30 treballadors.