Produeix cert efecte entrar aquests dies a l’antic Hotel Pol de Sant Julià. Ho saben perfectament la trentena de veïns que hi han anat desfilant les últimes setmanes per al documental que en repassarà els 75 anys d’història, des dels inicis, el 1931, fins a la clausura definitiva, el 2004, i que es projectarà al magnífic rebedor de l’hotel, en una pantalla gegant instal·lada, atenció, dintre de la llar de foc. Ai, si aquestes parets parlessin! Les del rebedor, i no diguem ja les de la discoteca, al soterrani de l’edifici, per no parlar de les habitacions. Tots aquests espais, més la cuina, el celler, el magatzem i la bugaderia, ja els estan començant a colonitzar els artistes que participaran en la 6a edició de la Biennal L'AndArt, entre el 18 de setembre i el 14 de novembre, i que a més del Pol tindrà dues extensions més: l’anomenada Ruta Panoràmica, amb una desena d’instal·lacions repartides entre Canòlich (Toni Cruz), Fontaneda (David Segura, Livia Paola di Ciara, Natahlie Launay i Xavier Sis) i Bixessarri (Pilar Pontecino), i la plaça del Solà (Demo i Col·legi d’Arquitectes).

Però tornem al Pol, i comencem per la planta baixa, amb una sorprenent instal·lació de Reunió de Papaia elaborada amb les caixes fortes que hi havia a cada habitació –“Jugarem amb els secrets que s’hi havien guardat, i el visitant hi podrà interactuar deixant-hi notes i objectes”, diu Pere Moles, comissari i aquí també creador– i dues de les propostes estel·lars d’aquesta edició: una exposició en què Ludmilla Lacueva es desdobla en historiadora (de l’Hotel Pol) i  novel·lista (ha creat tres relats més o menys negres, Festa major mortal, L’ombra de la guerra i El misteri del rellotge de peu, que transcorren entre les parets de l’hotel) i el videoart del sud-africà William Kentridge, un dels noms propis de la biennal, cedit per la Fundació Soriguer, que de nou col·labora amb la biennal.

Al soterrani, pelet claustrofòbic però altament evocador, hi exposaran els britànics Joseph Foro i Patrick Jones, l’espanyol Luis Machi i les nostres Anna Mangot Naiara Escabias, dues entre la vintena d’artistes locals que s’han colat a la selecció final. Hi ha també Miquel Mercè, Emma Regada, Jordi Casamajor, Naiara Galdós i Sam Bosque, atenció, a qui s’ha cedit un altre dels espais estel·lars, la cuina del primer pis, amb els espais adjacents, i on la muralista –que aquí no exerceix– ja ha començat a parar la runa de Extintio.

El menjador és un altre dels espais privilegiats, i se l’ha adjudicat Alison Jackson i els seus retrats de gran format de dobles de celebrities –Isabel II, Jack Nicholson, Camilla Parker, David Beckham– en posicions delicades, ara fent un reial pipinet, ara endrapant un whisky a pal sec, o per què no nedant en una piscineta plena de jèssiques en pilotes. També s’han colonitzat la bugaderia (Aitor Ortiz i Miguel Ángel Ríos, les altres dues aportacions de Soriguer) i les habitacions del tercer i del quart pis, però probablement el que quedarà d’aquesta biennal –com el llençol de la tartera a la primera, recorden?– seran els tres tentacles gegants de Filthy Lucky que penjaran de la façana del Pol i que ahir Moles va inflar per al Bondia en rigorosa primícia. No s’hi amoïnin que ben aviat ho podran veure vostès.