Diari digital d'Andorra Bondia
Vista aèria del dolmen d’Encenrera: les lloses de la cambra mortuòria, al centre del túmul, són quasi tan llargues com el pal, que fa dos metres.
Vista aèria del dolmen d’Encenrera: les lloses de la cambra mortuòria, al centre del túmul, són quasi tan llargues com el pal, que fa dos metres.

El primer megàlit andorrà


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Actium

El dolmen d’Encenrera fa 14 metres de diàmetre; l’arqueòleg que el va descobrir el data entre el 4000 i el 2000 abans de Crist.

Diu que abans de cada campanya revisen una col·lecció de fotografies per satèl·lit de la zona –aquí parlem d’Emportona i Encenrera, a Encamp– per localitzar estructures sospitoses: “És una pràctica habitual: la foto t’indica que sobre el terreny hi ha alguna cosa estranya, i el primer que fem en començar la campanya és verificar-ho”. Moltes vegades –la majoria, de fet– la sospita es queda en això i l’exploració no revela res d’arqueològicament rellevant. Però aquesta vegada va ser tot el contrari: va ser l'11 de juliol, el segon dia de la campanya: “Havíem detectat una estructura circular. Podia ser qualsevol cosa, una fondalada on creixés més herba a causa de la humitat. Però quan ens hi vam atansar vam comprovar que era una acumulació de pedres i que, per tant, havia de ser antròpica. És a dir, d’origen humà. En aquell moment ens vam començar a esverar, però quan vam ser al mig de l’estructura ho vam veure clar: ‘Ostres! Un dolmen!’”.

Ho explicava ahir mateix Josep Font, l’arqueòleg de l’empresa Actium que dirigeix per compte del Comú d’Encamp la campanya d’excavacions de la ruta dels orris, a Emportona i Encenrera. D’acord que es tracta de moment d’un presumpte dolmen, i que l’única forma de confirmar que ho és serà a través d’una excavació específica que ara mateix no està programada. Però no és un dolmen sinó el dolmen. El primer que es documenta fefaentment en el nostre tros de Pirineu. Un sepulcre megalític que –opina Font, amb tota la prudència– es podria datar entre el 4000 i el 2000 abans de la nostra era.

De moment, convé insistir-hi, és una prometedora hipòtesi. Però l’arqueòleg sosté que tots els indicis apunten que és bona: “Hem identificat clarament una estructura circular, fins i tot se n’intueix el peristàtil, les pedres que marcaven el perímetre de l’enterrament. I el que ens diu és que som davant d’un possible dolmen de proporcions més que considerables: 14 metres de diàmetre, quan rarament sobrepassen els 10 metres, en aquesta part del Pirineu”. Al mig de l’estructura es distingeixen perfectament dues lloses trencades, d’uns dos metres de llargada, que podrien ser la coberta de l’enterrament, i dues més de longitudinals, que podrien ser els, diguem-ne, murs de la cambra. I el millor de tot: el sepulcre va aparèixer sense signes externs d’espoli. I això significa, aventura Font, que és molt possible que a l’interior s’hi hagin conservat les restes dels andosins –o protoandosins– que hi van ser enterrats.

El dolmen, en fi, s’aixeca sobre un petit turonet que domina el sector, en una posició relativament aïllada i que per alguna raó els nostres rebesavis consideraven sagrat. Els interrogants que queden per contestar –si, efectivament, hi ha o no restes humanes, la datació aproximada– quedaran ara pendents d’una hipotètica excavació. Abans, el ministeri de Cultura haurà de protegir el jaciment, probablement incloent-lo a l’inventari de Patrimoni. I d’aquesta futura campanya en dependrà també la resposta a la gran pregunta: és imaginable una reconstrucció del dolmen? Font ho té clar: “Fins que no s’hagi excavat del tot no soc partidari de reconstruir res; aquest és el mateix criteri que hem seguit a la ruta dels orris. Només quan tinguem clar què és, com és i què hi ha tindrem els elements suficients per decidir quin tipus de reconstrucció o de posada en valor s’hi pot aplicar”.

Els megàlits desapareguts

Així que caldrà esperar unes quantes llunes abans no tinguem a Encenrera un dolmen com el que Gerard Remolins i Regirarocs han reconstruït a Bescaran... si és que mai arriba aquest moment. Però el que sí que tenim és un més que possible dolmen, localitzat i fotografiat. El primer que apareix en terra andorrana, extrem aquesta que no deixava de ser sorprenent perquè l’Alt Urgell és una mina de monuments megalítics: Jordi Pasques, Albert Fàbrega i el mateix Remolins n’han censat un centenar llarg, entre els quals una trentena de dòlmens –el de la Torrota dels Moros i el de Burbre, que ells van descobrir, a Montferrer, però també el de Setcomelles, a Coll de Nargó; el del Bony de les Bigues, a les Valls de Valira, i el del turó del Gosset, a Valls d’Aguilar. Que no n’hi hagués cap precisament a Andorra es devia més, opina Font, a una qüestió d’atzar que no a la inexistència de restes megalítiques, que hauria convertit el territori andorrà en una autèntica raresa: “El buit arqueològic quant al megalitisme s’anirà omplint; estic segur que aniran sortint més restes. És qüestió de temps”.

En aquest punt convé recordar, però, que Andorra no ha estat sempre el desert megalític que era fins al 10 de juliol. Ens queda un menhir o pedra dreta, la de Sant Cristòfol, a la Cotinada, una rèplica tallada el 2016 per Tonet Naudí i que es va instal·lar a prop del punt –el camp de Ceró, a la trenca entre Ansalonga i la Cortinada– on fins al 1980 s’aixecava l’original: algun espavilat se’l va endur a casa quan van eixamplar la carretera. Pere Canturri i David Gálvez, d’altra banda, han escrit sobre els dòlmens i paradòlmens de Sornàs, Bixessarri i Encamp, i dels menhirs que històricament s’havien aixecat a Fra Miquel –en queda el gravat d’Eugène Sadoux (1884)– i la Serra de l’Honor, que encara existia quan el 1900 el va fotografiar Py Oliver. Tots –dòlmens, paradòlmens i menhirs–van acabar volant.

Pel que fa al dolmen d’Encenrera, opina Font que constituirà un plus arqueològic de primeríssim nivell a la ruta dels orris en què el Comú d’Encamp treballa des del 2014. De moment, i a banda de la sensacional descoberta del dolmen, en aquesta campanya es reconstruirà la cabana de grans dimensions excavada a Encenrera, una estructura de 10 metres de llarg per 5 d’amplada, datada entre els segles XIV i XVII, i sobre la qual es van anar superposant les estructures més rudimentàries que han arribat fins a nosaltres. La d’Emportona es deixarà com està, i l’objectiu és que aquestes complexes explotacions agropecuàries, juntament amb l’excepcional mina d’or que s’hi va localitzar el 2016, estiguin senyalitzades i siguin visitables el 2019. Amb el dolmen de propina.

Andorra
Encamp
megalitisme
dolmen
Encenrera
Emportona
enterrament
cambra
bronze
Número de vots: 94
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic