El públic nacional s’ha convertit en el principal client del ClàssicAnd. Com a mínim, fins dilluns, passat l’equador del festival i quan només queden per endavant quatre de les onze propostes del cartell. En un primer balanç provisional, el director artístic, Joan Anton Rechi, calcula que el 70% de l’entrada del que portem de ClàssicAnd correspon a l’espectador local. Un percentatge “especialment satisfactori perquè una proposta com aquesta no pot estar destinada únicament ni tan sols principalment al turista, ha d’involucrar en primer lloc el públic del país, i això és el que passa a tots els festivals grans”. Cal també dir que l’assistència al concert de la Franz Schubert Fhilharmonie va superar totes les previsions, amb 800 espectadors que van doblar les 400 butaques que l’organització havia instal·lat a l’aparcament de Santa Coloma, i veurem el que passa al de clausura, diumenge al vespre a la plaça Vinyes de la capital, que serà també amb entrada lliure.
El nou emplaçament substitueix l’inicialment previst a les fonts de la Rotonda. La culpa, ja saben, de la crescuda del Valira deu dies enrere: un metre i mig per sobre del nivell de l’any passat. N’hi va haver prou per inundar la sala de màquines i inutilitzar el mecanisme. Veurem quan torna a estar operatiu. L’organització va valorar en un primer moment mantenir el concert de l’ONCA a la Rotonda, “però hauria sigut gastar una bona bala, al final hem preferit buscar un espai equivalent i així l’edició que ve podrem programar un nou espectacle a les fonts de colors”. Altres opcions possibles eren la plaça Lídia Armengol, al peu dels Set Poetes, i l’avinguda Meritxell, a l’altura de l’Escale: “Buscàvem un emplaçament cèntric i on es pogués encabir un públic nombrós, i al final hem optat per la plaça Vinyes”. Més canvis: hi haurà una sola funció, en lloc de les dues inicialment previstes, però més llarga, de 40 minuts en lloc de 20, amb un programa consagrat al Barroc i encara per concretar, perquè caldrà afegir repertori, amb els dos solistes que ja sabíem –la soprano Maria Soler i el contratenor Gil Grandjean– i en horari vespertí (19.30 hores) en lloc de nocturn: “Fer-ho de nit tenia sentit per aprofitar l’efecte de les fonts de colors. Sense les fonts, és millor avançar-ho a la tarda, com es va comprovar a Santa Coloma”.
En qualsevol cas, constata Rechi un canvi en la “percepció” que el públic te del ClàssicAnd. “La dinàmica és aquesta edició molt més positiva, hem revertit els comprensibles recels del primer any. Que eren normals, perquè quan comences t’has de donar a conèixer, que el públic sàpiga què fas i que a més t’acabi triant, perquè hi ha molta oferta. Fer-te un lloc demana temps. Però estem en el bon camí”. Ho nota, diu, en detalls com l’espectador que divendres s’estrenava a Il trionfo del Tempo i que una vegada acabat l’oratori adquiria entrada per al recital de les germanes Labèque, l’endemà a l’Auditori: “Una cosa porta a l’altra, i si t’ha agradat un espectacle acabes fent confiança en la resta de la programació encara que no coneguis els artistes. O al recital de Benjamin Appl al Consell General: feia dies que no quedaven entrades però hi va haver gent que a última hora va adquirir les que havien alliberat espectadors que venien de Catalunya i que no van poder arribar pels talls a la frontera”.
La pròxima cita, divendres i de nou a Santa Coloma, amb la dansa de Stockholm 59º North, i l’endemà a l’Auditori amb Les nuits fantastiques, de Lambert Wilson.
