Diari digital d'Andorra Bondia
Els botons van aparèixer associats a les restes d’aquest individu.
Els botons van aparèixer associats a les restes d’aquest individu.

El que diuen uns botons


Escrit per: 
A. L. / Foto: Regirarocs

Dues de les tombes excavades a Santa Coloma daten d’entre el 1840 i el 1950.

El jaciment del cementiri de Santa Coloma ha tornat a parlar. En dos dels deu enterraments que Regirarocs hi va excavar la tardor de l’any passat per compte del ministeri es van recuperar una col·lecció de botons d’os, fusta i ceràmica que ha permès avançar una datació aproximada... com a mínim per a aquests dos difunts. Es tracta del noi de 10 anyets que mostrava signes de raquitisme, i del nen d’entre 2 i 3 anys les restes del qual es van recuperar de forma molt fragmentària.

Doncs bé, l’arqueòleg Gerard Remolins ha pogut determinar que els botons ceràmics són del tipus anomenat proser, produïts entre el 1840 i el 1950 i que deixen d’utilitzar-se a mitjans del segle passat, quan s’imposa el plàstic. Es tracta per tant de dos individus d’època moderna que susciten en els arqueòlegs qüestions quasi filosòfiques: per exemple, el que anomenen la “segona mort”, que es produeix quan els parents i descendents del difunt en perden la memòria, fins i tot en el cas de morts relativament recents, “i són els arqueòlegs els que n’han d’intentar reconstruir la història, i si és possible, la identitat”.

De moment, la forquilla és així d’àmplia: entre el 1840 i el 1950. Per concretar una mica més caldrà esperar a les proves del carboni 14 que ja s’han encarregat. S’han descartat, en canvi, l’anàlisi d’ADN, d’altra banda poc habitual en restes tan recents. Els botons, en fi, no són els únics elements materials que es van recuperar als enterraments de Santa Coloma. En el primer dels dos individus, el noi de 10 anys, també hi va aparèixer una medalleta de bronze amb una imatge de Sant Josep. La portava a la maneta, i contra el que semblava inicialment, no ha aportat informació extra, molt probablement –diu Remolins– perquè estava molt gastada. També s’hi va recuperar una sivella a l’altura del cap i que possiblement formava part del cinturó amb què es va amortallar el difunt.

En qualsevol cas, conclou, l’arqueòleg es troba sorprenentment desvalgut a l’hora de treballar en jaciments moderns: “Res a veure amb el que veiem per exemple a CSI, on en un cas com aquest ja hauria sortit un completíssim catàleg de botons que ens hauria permès datar exactament aquests exemplars”. La realitat, diu, és que “mentre les cronologies més reculades acostumen a ser raonablement detallades, com més cap aquí més descuidades. És sorprenent, perquè se suposa que tenim certa memòria però en realitat sabem molt poc sobre com vivien els nostres padrins”.

Cal recordar que el cementiri de Santa Coloma es va excavar el setembre del 2017 arran de les restes que hi van aparèixer quan es va obrir la rasa per on havia de passar la fibra òptica del mapping. S’hi van exhumar els esquelets més o menys complets de deu individus, i restes sense connexió anatòmica que podrien correspondre a altres quinze difunts. Segons l’estudi antropològic que hi va practicar l’antropòloga forense Núria Armentano, les restes daten entre els segles XVIII i XX.

Andorra
santa coloma
excavació
arqueologia
cementiri
Regirarocs
botó
Proser
raquitisme

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte