Ho havia advertit amb la boca petita Jan Arimany, l'ànima de Trotalibros: un dia faria lloc al catàleg al batalló de llibres de no-ficció avui semioblidats  que mereixen, en la seva opinió, una segona oportunitat. La mateixa recepta que ja ha aplicat a les dues col·leccions de ficció amb què va arrencar el gener del 2021 aquesta portentosa aventura editorial –Piteas, en castellà, i Colom, en català: atenció als premonitoris noms– i que li ha permès superar aquest curs el mig centenar de títols publicats. En cinc anys.
 
Doncs bé: el dia ha arribat, i per culminar com déu mana aquest 5è aniversari el 6 de maig arriba a les llibreries Nueve exploradores frente a lo desconocido, l'últim llibre que va publicar un vell conegut de la casa Lewis Grassic Gibbon –recordin la Trilogia escocesa–. Nueve exploradores estrena Magallanes, la nova col·lecció de no-ficció en castellà i que arrencarà a un ritme prudent, un títol l'any. Hi tindran cabuda, com a les dues col·leccions sènior, els clàssics que s'han quedat arraconats o que mai no es van arribar a traduir i a què Arimany vol fer tornar del Cementiri dels Llibres Oblidats. Era la visió fundacional de Trotalibros, junt amb la vocació de publicar exclusivament "llibres que m’apassionen". I no li ha anat malament. Gràcies a ell han ressuscitat en castellà i en català autors com James Hilton, Nora Hoult i Halldor Laxness; Nikos Kavadias, Dodie Smith i Dorothy Whipple; Richard Llewellyn, Konstantin Paustovski, i així, fins al mig centenar. Una proesa que a més s'ha concebut i perpetrar des de la seu de l'editorial a Ciutat de Consuegra.

Doncs ara toca no-ficció, i s'estrena com dèiem, amb Nueve exploradores: "Vaig tenir molts dubtes, però l'Oliver Vergés, amb qui comparteixo fília pels exploradors, em va animar, i el cinquè aniversari ha sigut l'excusa. M'he centrat en el plaer de gaudir del projecte i que quedés perfecte. És un experiment. A veure com va", diu. Vergés és precisament el prologuista d'aquest volum, que incorpora els extres habituals de Trotalibros: il·lustracions, mapes i separadors del castellà Javi Cohen, que ja va il·luminar la Trilogía rural de Lorca, i una nova traducció a càrrec del zamorà José C. Vales (a Trotalibros, Eran hermanas). 

Grassic Gibbon reconstrueix amb esperit de narrador, més que d'historiador, les peripècies de nou exploradors que van contribuir decisivament a canviar la visió del món dels seus coetanis, des de Leif Eriksson, el primer europeu que va posar els peus a Amèrica del Nord –a Vinland, avui Nova Brunswick: només el nom, Vinland, ja fa venir salivera– fins al noruec Fridtjof Nansen, que l'abril del 1895 va arribar als 86º 14' N, la latitud més alta a què mai havia arribat un ésser humà: exactament, a 235 milles nàutiques del pol nord. Entremig, un grapat de gegants de l'exploració universal: Marco Polo i la dèria per Cipango; Colom, és clar, i el nou món que es va topar quan creia dirigir-se a les Índies; Cabeza de Vaca i la maratoniana marxa de deu anys entre Florida i Ciutat de Mèxic; Magallanes i la primera volta al món; Bering, que va demostrar que Rússia i Alaska estaven separades per l'estret que du el seu nom; Mungo Park, el primer a navegar pel riu Níger, i que hi va acabar deixant la pell, i el nostre favorit, Richard Burton, el primer europeu a visitar la Meca –amb el permís del català Domènec Badia i Leblich, aka Alí Bey–, traductor a l'anglès de Les mil i una nits, i a qui J. H. Speke va robar la glòria de descobrir el llac Victòria –no es perdin Las montañas de la luna,  estupenda, que explica amb detall aquesta formidable epopeia–. Tots ells compartien un somni, diu l'autor: "La búsqueda de una tierra basada en una geografía fabulosa, una tierra donde encontrar la juventud, la fortuna y el oro". Per a Arimany, Nueve exploradores proposa una lectura que combina "la recerca de l'absolut, el sacrifici i l'ambició, que recupera el sentit de la meravella i que confirma que la major aventura no és el viatge, sinó la voluntat dels que es van atrevir a fer el primer pas cap al desconegut". I ho fa a l'estil del gran Stefan Zweig, conclou Vergés, "amb una forma de narrar que ens fa adonar que la història no són anys, batalles i una ordenada successió d'esdeveniments, sinó el relat de passat que construïm com a part de la nostra memòria col·lectiva".

Veurem el que ens depara en el futur la col·lecció Magallanes. Arimany ha confessat debilitat per les memòries –El món d’ahir, del mateix Zweig–, i ja havia publicat dues autobiografies: camuflades a les col·leccions de ficció Historia de una vida (Paustovski) i Todos los perros de mi vida, d’Elizabeth von Arnim; perquè se'n facin una idea, diu que Walden, el clàssic de Thoreau, li va canviar la vida, i vista la dèria per Baldwin, s'hi poden jugar un peix que abans o després caurà La pròxima vegada, el foc, del nord-americà.

Però tot això ja ho veurem. Ara toca Nueve exploradores. Els esperen oceans desconeguts, deserts ardents, illes misterioses que apareixen i desapareixen i la interminable baquinsa àrtica. Potser hi trobaran a faltar el capità Scott i el viatger Ibn Batuta, l'almirall Zhen He, Cook i el més gran de tots, Ernest Shackleton. Però això només és un tastet. Si vostès són dels que opinen, com el clàssic, que viure no és necessari, que el que és necessari és navegar, no en tinguin cap dubte, aquest és el seu llibre.