El que queda de Sud Radio

Vagi per endavant que les restes del naufragi de Sud Radio tenen poc a veure amb el derelicte de Radio Andorra. A l’edifici històric d’Encamp s’hi va inventariar el 2014 prop de 5.500 objectes, sobretot peces de recanvi, a banda de la monumental discoteca avui dipositada a l’Arxiu Nacional. O el que n’ha sobreviscut a successius trasllats, incendis i espolis. El tresor de Sud Radio, la competència, serà molt més modest: amb prou feines 250 cosetes, bàsicament material d’oficina procedent de l’anomenat xalet d’Encamp, al peu del telecabina antic, enderrocat el 2005 i que als inicis de Sud Radio –el 1958, com a Andor-Radio– va servir com a estudi i a la vegada emissora. Rebatejada el 1962 amb el nom de Radio de les Valls, es va traslladar de seguida a la Casa Felipó de la capital, i dos anys més tard va obrir l’estació del pic Blanc.

El xalet es va conservar aleshores com a subestació i estudi auxiliar. El cas és que quan el xalet va anar a terra, el 2005, tot el material que s’hi havia anat emmagatzemant es va dipositar a la cripta de Meritxell, lloc francament pintoresc però que segons la cap de conservació de Patrimoni, Berna Garrallà, era a l’època l’únic espai disponible. I aquí és on des de fa un parell de mesos n’elabora l’inventari l’empresa Retoc, especialitzada en la conservació i restauració de béns culturals.

¿Què s’hi han trobat, a la cripta de Meritxell? Doncs bàsicament material d’oficina: màquines d’escriure, una multicopista –o ciclostil: la històrica vietnamita!–, telèfons, llums, ventiladors, paper carbó, segells... Hi ha també el que queda del locutori auxiliar que hi havia al xalet: el panell vermell i verd per indicar si estava (o no) On Air, taules de mescla, tocadiscos, magnetòfons, altaveus, gravadores i dictàfons –que bé que sona!– i fins i tot un cartell amb l’anagrama de Sud Radio: tres pics nevats amb la freqüència de l’emissora: 818 kHz. Completen l’inventari, en una quantitat molt inferior, peces de recanvi com ara vàlvules, aïlladors, voltímetres, bobines de magnetòfon, plats de tocadiscs...

SENSE DESTÍ CONEGUT

Sona potser poc èpic, però ho han de veure: el toc vintage compensa l’aparent caràcter menor de la col·lecció. Com dèiem, poc a veure amb Radio Andorra, on el 95% dels objectes inventariats correspon precisament a material de recanvi, diu Mireia Garcia, al capdavant de les restauradores de Retoc. Lògic, si tenim en compte que la col·lecció de Radio Andorra procedeix bàsicament del centre emissor d’Encamp, i allí s’ha quedat, amb un percentatge molt menor d’objectes que venien dels estudis de l’emissora, al roc de les Anelletes. Amb Sud Radio passa exactament el contrari: el que ara s’ha inventariat és precisament el material recuperat de l’estudi encampadà. O el que en queda, perquè des de la primera visita que hi van girar els tècnics de Patrimoni, el 1999, fins al 2005, quan el van buidar, havien desaparegut entre altres elements l’entapissat de les parets, il·lustrats amb paisatges i vistes locals. Les emissores –una Thomson CSF de 300 kW i una Thomson CFTH Houston de 600 kW de potència: la joia de la corona– continuen i previsiblement continuaran a l’edifici del cap del port on, segur que ho recorden, el Govern pretén instal·lar un centre d’alt rendiment esportiu. De moment, sense novetats.

L’inventari del material menor procedent del xalet de Sud Radio és, diu Garrallà, el pas previ per gestionar un fons que forma part del patrimoni radiofònic: “Només així sabrem exactament què hi ha, el valor que té i l’estat de conservació.” Per fer-ne... ¿què? ¿Conservar-ho a la cripta de Meritxell? ¿Traslladar-ho al magatzem de Patrimoni a l’Avançadet? El cert és que aquest extrem encara està on air, i perdonaran la gràcia però no ho hem pogut evitar. A Radio Andorra, continua, “s’hi havia previst una sala de reserva que, si es fa en condicions, podria ser eventualment visitable, tot i que el cor de l’equipament han de ser les emissores que s’hi conserven”. Però com bé diu, s’hi havia previst: la situació del museu, o centre d’interpretació o com se’n vulgui dir que el Govern va anunciar el 2013 i que havia d’obrir les portes primer el 2015 i després el 2016, és avui un dels dossiers més misteriosos, per no dir opacs del ministeri. Així que les restes del naufragi de Sud Radio es quedaran amb tota seguretat a la cripta de Meritxell, casa seva l’últim decenni, i un dels magatzems més improbables que es puguin imaginar per a dictàfons, magnetòfons, vietnamites, olivettis i altres andròmines per l’estil.