El que queda del Centre Moral

Una escultura de Viladomat. Es diu Noia asseguda, i és una peça prototípica del Josep Viladomat de filiació noucentista, realitzada en marbre de Carrara blanc i que des del 18 d’octubre del 2005 s’exposa en un lloc de privilegi a la planta baixa del Comú de la capital. Va ser adquirida i donada a la corporació amb la liquidació del patrimoni del Centre Moral i Recreatiu, entitat que avui seria més que centenària, de llarga, fecunda i també atzarosa vida, a qui l’Arxiu Nacional consagra la Peça del mes. Oficialment, va néixer el 1905 i tenia la seu a ca l’Eduardo, a l’actual plaça Benlloch de la capital. De seguida li van sortir seccions ben pintoresques, des d’una Societat Còmica que va ser pionera del teatre andosí fins a la Germandat de Socors Mutus, el Sindicat Agrícol, l’Orfeó i Amics de la Sardana, llavor de l’Agrupació Sardanista. El 1965 es muda al Casal del Centre, amb flamant local al solar que avui ocupa La Llacuna i que incloïa una sala de cine d’art i assaig. Amb breu i tràgica fortuna: un incendi va devastar el 1978 l’edifici i el centre ja no es va recuperar mai més del cop. El 2001 va començar el procés de dissolució, que va acabar amb la liquidació del patrimoni i l’adquisició de Noia asseguda.