Ja li podem posar preu a la censura: 35.000 euros. Aquesta és la quantitat que el Comú d’Escaldes abonarà finalment al Museu de l’Art Prohibit per la producció de La censura és la comissària d’aquesta exposició, la mostra cancel·lada quinze dies enrere després que la cònsol, Rosa Gili, ordenés despenjar-ne una portada del setmanari satíric Charlie Hebdo amb una caricatura de Mahoma i que el propietari de la col·lecció, l’empresari català Tatxo Benet, no s’avingués a aquest flagran acte de censura. Recordin que Gili va al·legar aleshores motius de “seguretat nacional” i va apel·lar a l’alerta antiterrorisa vigent aquells dies a Espanya (4 sobre 5) i a França (5 sobre 5). Un extrem, aquest de la seguretat nacional, que dies després el mateix cap de Govern es va encarregar de desmentir.
El preu de l’exposició s'enfilava a 35.000 euros, segons l’edicte publicat el 9 d’abril al BOPA, i la mateixa cònsol va especular la setmana passada que el Comú abonaria només “part” d’aquest preu perquè la cancel·lació havia sigut una decisió del propietari, no seva, quan Benet va deixar clar que sense la portada de Charlie Hebdo no hi hauria exposició: “No va ser culpa meva perquè no no pensava que fos impossible mantenir l’exposició sense aquesta peça”, deia Gili la setmana passada.
També és cert que la cònsol ja va advertir aleshores que el Comú no faria “sang” d’aquesta qüestió. I així ha sigut. A l’hora de la veritat abonarà el preu íntegre, segons confirma el conseller de Cultura, Valentí Closa, “per una qüestió d’elegància”. El que sembla també confirmat és que el Comú no té substitut per a La censura és la comissària... Estava programada a l’Espai Caldes fins al 20 de setembre i era l’última exposició del curs en aquest espai. El pressupost de Cultura és molt ajustat, al·lega Closa, i era inviable improvisar en tan poc temps una mostra que s’avingués amb la línia contemporània que el Comú li ha donat a l’Espai Caldes. Les obres de La censura és la comissària... hi continuaven ahir penjades i segons el Comú està previst que siguin retirades en el termini de quinze dies. Aproftant el buit, diu el conseller, és molt possible que s'hi exposin les peces més grans de les jornades Arts del vidre que habitualment té lloc a la tardor.
Aquest és per tant el trist colofó del primer curs complet de l’Espai Caldes, que va arrencar al novembre amb Dies Irae, l’última sèrie de Martín Blanco. Li va seguir al març De formes deformes, amb la fotografia estereocòpica de Miquel Planchart, i La censura és la comissària... havia de ser l’última del curs. Però la cònsol Gili va preferir censurar-la a “tenir un mort sobre la seva consciència”. Aquest va ser l’argument definitiu. I aquest funest auguri els ha costat 35.000 euros als escaldencs.
