El ministeri vol presentar-lo la setmana que ve, rebatejat com a Història d’Andorra i amb coordinació d’Eva Arasa.

Era una de les columnes vertebrals del mandat en matèria cultural, al costat del Llibre Blanc, del Pla Estratègic i, és clar, de la reconstrucció de Sant Vicenç d’Enclar. Com a mínim fins que la pandèmia va obligar a redefinir les prioritats i l’enèsim projecte de museu nacional va quedar novament aparcat. L’anomenat relat nacional, que havia de fornir les línies mestres del contingut del museu, es va salvar de la Covid i després de tres anys de feina i un parell de canvis en la coordinació, la intenció de la ministra, Sílvia Riva, és presentar-ne el portal la setmana que ve. El museu està ara mateix descartat, però esperin que arribin les eleccions i ja veuran com ressuscita.

Naixerà el relat nacional amb cert retard sobre el calendari inicial, perquè la primera fase s’hauria d’haver enllestit al juliol, i de fet, a l’estiu Cultura encara sostenia que estaria operatiu a la tardor. En algun moment es va plantejar fins i tot estrenar-lo per la festa de Meritxell. Òbviament, no va ser així. Sí que s’aconseguirà finalment obrir-lo abans que acabi el mandat, ni que sigui amb un matís important: el que es presentarà de forma imminent en societat és una part de la primera fase. La meitat del contingut previst, segons fonts pròximes al projecte. La resta s’hi anirà penjant en pròximes onades perquè el relat nacional s’ha concebut com un organisme viu que s’anirà nodrint de les aportacions de successives generacions d’investigadors.

Com recordarà el lector, el primer projecte de relat el van liderar Xavier Llovera i Jordi Guillamet. Ells van ser els que en van concebre la columna vertebral, però se’n van acabar separant al juny després d’un seguit de desacords amb el ministeri. En va prendre el relleu una comissió integrada per la cap de Patrimoni, Cinta Pujal; la de la Biblioteca Nacional, Júlia Fernández, i la d’Arxius, Lídia Arbués, però l’esprint final l’ha capitanejat els últims mesos la historiadora Eva Arasa, avui a Patrimoni immaterial, amb Albert Villaró a la correcció dels textos. També ha canviat la denominació del projecte: sembla que hi ha hagut cert consens que relat nacional sonava massa rebuscat i s’ha optat per una solució més òbvia, més neutra i probablement més natural: Història d’Andorra, o una fórmula similar.

De fet, i a banda de proporcionar el discurs històric del futur museu nacional, l’objectiu del portal és generar un document “que expliqui a través d’una plataforma dirigida a tots els públics, senzilla i clara les certeses i consensos sobre la nostra història”, establir-ne els “grans punts clau”, elaborar un catàleg amb els “grans homes i dones” que l’han protagonitzat, així com un altre catàleg, ara del patrimoni moble, immoble i immaterial. El contingut s’ha repartit en una presentació de projecte i quatre apartats principals: Del Big Bang fins ara, Grans temes, Per descobrir Andorra i Opinions.

El segon, Grans temes, està cridat a erigir-se en el moll de l’os del portal, i tocarà des de la història cultural, l’economia  l’organització social fins a la de l’agricultura i la siderúrgia, el contraban, el tabac i el turisme, el paper i l’evolució de la banca, l’organització institucional amb la llista de coprínceps, síndics i consellers, la construcció de l’Estat –des de Carlemany i els Pariatges a la Constitució i la relació amb la UE, i atenció, un apartat consagrat a guerres i conflictes, des de Bragafolls a les guerres napoleòniques, el carlisme, la Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial.

Tot això, a càrrec d’una vintena d’historiadors i especialistes de prestigi contrastat, entre els quals hi ha Michel Martzluff, Carles Gascón, Olivier Codina, Maria Jesús Lluelles, Pau Chica i Oliver Vergés.