L’absis i l’altar major de l’església parroquial de Sant Pere Màrtir, a l’avinguda Carlemany, han recuperat l’esplendor gràcies a la intervenció que un equip de restauradores de Patrimoni Cultural ha realitzat al retaule barroc i a les pintures neoromàniques. Tant l’un com les altres acumulaven brutícia, aixecaments de la capa pictòrica i pèrdues de pintura per la humitat i el pas dels anys i, en el cas del retaule, atacs d’insectes xilòfags. Les peces tornen a lluir des de fa uns dies i aquest dissabte, a les 20.30, s’explicarà amb detall al públic el procés de restauració.

L’església barroca original de Sant Pere Màrtir es va enderrocar l’any 1957 per eixamplar la carretera i, al seu lloc, es va construir l’església actual. L’absis del nou altar es va decorar amb pintures de l’artista Núria Llimona (Barcelona, 1917-2011), filla del pintor modernista Joan Llimona i neboda de l’escultor també modernista Josep Llimona.

El retaule barroc hauria estat condemnat a l’ostracisme si Pere Canturri no l’hagués localitzat a les golfes l’any 1973. La peça va ser sotmesa a una restauració acurada i l’any 1982 es va retornar al seu lloc original. No obstant això, els més de trenta anys transcorreguts ja l’havien tornat a deteriorar.
Una de les restauradores que hi han treballat, Lourdes López, ha explicat que el retaule barroc, de mitjans del segle XVII, és “d’autor desconegut però presenta paral·lelismes amb el de l’altar major de Canillo”. El retaule està dedicat a la Immaculada (la Verge Maria), ja que és la figura central de la peça, però, en canvi, l’església està dedicada a sant Pere. López admet que és “curiós” però argumenta que l’advocació de l’antiga església, la barroca, era per a sant Pere i sant Iu, patrons de la confraria dels paraires i teixidors que va sufragar la construcció del temple original. Al retaule hi ha la Immaculada al centre i, a la seva dreta, sant Iu, i a la seva esquerra, sant Pere Màrtir.

El retaule barroc s’estructura en predel·la, cos central i àtic. A la predel·la (part inferior) s’hi representen les escenes bíbliques de l’oració a l’hort de Getsemaní (la vigília de la crucifixió de Crist) i la flagel·lació. Al cos central hi ha les tres talles esmentades, de la mateixa mida, i a la cimera, Déu flanquejat pels busts de sant Pere i sant Pau.

La intervenció ha consistit en “la fixació de la capa pictòrica amb resines sintètiques”, “la neteja de la policromia” i “la reintegració pictòrica dels llocs on s’havia perdut la pintura”. També s’han desinfectat les peces corcades i s’ha aplicat una capa de protecció final. López també ha subratllat que el retaule, que s’havia desmuntat completament per traslladar-lo al taller de restauració, ara s’ha muntat amb una estructura metàl·lica a la part posterior, “que distribueix millor el pes i el separa uns 70 centímetres de la paret”.

Quant a les pintures de Llimona, l’artista, que era paisatgista, va imitar l’estil romànic. Al tambor de l’absis hi veiem setze personatges, quatre dels quals queden ocults darrere del retaule (es tracta de Balam, Aaron, Moisès i el rei David, ha aclarit López). Alguns estan sense identificar ja que els atributs que els va pintar Llimona no queden clars, però entre ells hi trobem Carlemany, sant Iu, santa Llúcia, sant Joan Baptista  i sant Francesc d’Assís.

Com si es tractés d’una capella romànica de veritat, Llimona hi va representar un Crist en Majestat dins de la màndorla o ametlla mística, acompanyat dels símbols dels quatre evangelistes i flanquejat a cada costat per un grup de tres àngels.

L’estat de conservació de les pintures era deficient a causa d’“un aflorament de sals causat per la humitat”. Les restauradores han intervingut en els aixecaments i les pèrdues de pintura i han netejat la superfície. L’equip de treball l’han format Lourdes López, Mireia Vidal i Mireia Tarrés.