A mitjans del passat febrer, sant Isidre, patró dels pagesos, va abandonar el lateral de l’església de Sant Iscle i de Santa Victòria de la Massana per posar-se en mans de dues restauradores del departament de Patrimoni Cultural. Quatre mesos després, el sant –i el retaule– torna a ocupar el seu lloc.

Les restauradores van exposar ahir a l’església parroquial massanenca el procés de recuperació del retaule. La policromia de la peça barroca estava “bastant aixecada i a punt de desprendre’s i perdre’s”, va comentar la tècnica Lourdes López. A més de salvar la pintura, durant el procés de restauració s’ha aprofitat per netejar la brutícia que recobria el retaule i protegir tota la peça. López va destacar que amb la recuperació dels colors el retaule ha recuperat “lluminositat”.

La intenció inicial era desmuntar tot el retaule i traslladar-lo al taller de restauració per tractar-lo íntegrament, però només va ser possible desmuntar el segon pis, l’àtic i les talles. En intentar desarmar el primer pis els tècnics de Patrimoni Cultural van constatar que totes les peces estaven clavades entre si amb claus i puntes i si les intentaven desclavar hi havia un gran perill de trencar o esquerdar el suport. Per tant, al taller s’ha traslladat el segon pis del retaule i la part inferior s’ha restaurat in situ.

El retaule de Sant Isidre data del 1685. És de petites dimensions (tres metres d’alçada per 2,36 metres d’amplada) i està situat al segon altar lateral del costat nord-oest de la nau de l’església de Sant Iscle i de Santa Victòria. L’autoria s’atribueix a l’escultor Isidre Clusa, mestre retauler amb taller a la Seu, actiu a Andorra entre el 1650 i el 1700.

L’estructura del retaule consisteix en una retícula sobre una predel·la (cos inferior) amb relleus que il·lustren la vida dels sants que se situen al damunt, dos pisos amb tres fornícules (compartiments per a les talles) cadascun i una cimera presidida per la figura del Pare Etern.

Al primer pis hi ha sant Isidre, al centre, amb sant Nicolau de Bari a l’esquerra (amb la vesta episcopal i l’olla amb els tres nens) i sant Agustí a la dreta (amb el bàcul). Al pis superior hi ha santa Llúcia, al centre, sant Vidal, a l’esquerra, i l’evangelista Sant Marc a la dreta.

Isidre Clusa també és l’autor del retaule de Sant Climent de Pal, del de Sant Antoni, també a l’església de la Massana, dels retaules Major i del Carme de Santa Eulàlia d’Encamp, del de Sant Crist d’Ordino, del de la Mare de Déu de la Cortinada i del de la Immaculada de Sant Julià de Lòria.

RESTAURACIONS EN CARTERA

El ministre de Cultura, Albert Esteve, va aprofitar la presentació de la restauració del retaule per insistir en el deure “de conservar allò que ens han deixat els nostres avantpassats en les millors condicions que puguem”. Patrimoni Cultural avalua l’estat de tots els béns i procedeix a restaurar-los i conservar-los segons l’estat de deteriorament.

A l’església parroquial de la Massana hi ha cinc altars barrocs, dels quals ja n’hi ha tres de restaurats. Entre els projectes immediats hi ha una intervenció a les pintures murals de Sant Serni de Nagol que, tot i que van ser restaurades fa un any, requereixen una neteja per recuperar el morter original (els frescos es remunten al segle XI). Al setembre, Patrimoni Cultural començarà a restaurar el retaule de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera, a Encamp, datat entre el 1590 i el 1610.