Aquesta descoberta ha estat possible gràcies al treball d’investigació de l’historiador Alberto Velasco, que l’any 2024 publicà un estudi detallat i exhaustiu sobre l’Arxiu Costa, titulat Josep Costa Ferrer (1876-1971), antiquari i agent del mercat de l’art entre Barcelona i Palma (Mercat de l’art, col·leccionisme i museus 2024, Universitat de Lleida).
El treball de Velasco aprofundeix en el paper rellevant de Josep Costa Ferrer, no solament com a galerista, sinó també com a comprador i venedor. La seva botiga més coneguda va ser Galeries Costa, a Palma, establiment que va mantenir durant quasi cinquanta anys.
La fotografia de l’interior de l’església de Sant Miquel de Prats que es conserva del Fons Guillem de Plandolit està datada entre els anys 1902 i 1926. S’hi veu el retaule sencer, abans de ser venut. També s’hi aprecia, tot i que sense gaire nitidesa, la petita taula que coronava el carrer principal: sant Miquel matant la bèstia dels set caps. Entre les novetats que aporta l’Arxiu Costa sobre el retaule de Prats cal esmentar sis fotografies, una de les quals la d’aquesta taula.
La taula
La imatge mostra una miniatura que representa sant Miquel lluitant amb el drac o bèstia dels set caps, sobre un fons estelat, amb estels blancs de vuit puntes. El tema deriva de la iconografia de l’Apocalipsi, del combat de sant Miquel contra la bèstia dels set caps. Cal destacar la similitud d’aquesta taula amb la del retaule de Sant Joan de Caselles: Dona vestida de sol amb la bèstia dels set caps. Ambdues estan inspirades en les estampes de Dürer.
La iconografia de sant Miquel Arcàngel combatent el drac de set caps és una de les representacions més dinàmiques i riques en simbolisme de tot l’art cristià, profundament arrelada als passatges apocalíptics. Protagonitza la lluita contra el drac, representat com un monstre de set caps. Teològicament, aquests set caps se solen interpretar en l’art cristià com l’encarnació dels set pecats capitals (supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i mandra). Cada cap adopta trets reptilians, de serp o fins i tot d’altres animals salvatges. El plomatge de paó sol representar la falsa aparença que adopta la bèstia per enganyar, seduir i desviar l’atenció de la seva veritable naturalesa destructiva i monstruosa, i els ulls s’associen a una vigilància constant o a una falsa omnisciència.
Sant Miquel apareix representat com un jove bell, vestit amb armadura militar, amb genolleres i colzes, que denota el seu rang de comandant de les milícies celestials. La seva arma és la llança o espasa de llum, la qual simbolitza la justícia divina, la veritat i la força per vèncer les forces del mal. Com a protecció, duu l’escut amb la creu llatina. El retaule de Sant Miquel de Prats, pintat per l’anomenat Mestre de Canillo –Miquel Ramells, pintor i Guiu Borgonyó, daurador– és un dels exponents més importants de la pintura del segle XVI a Andorra, juntament amb el retaule de Sant Joan de Caselles, de la mateixa autoria. Aquests dos retaules presenten moltes similituds. La datació d’ambdós és de circa 1537. La tècnica pictòrica és oli i tremp d’ou sobre fusta.
Sortida d’Andorra
El retaule estava dedicat a sant Miquel arcàngel, patró de l’església. Originàriament, es trobava emplaçat a l’absis de l’església i adaptat a aquest, però després de la seva venda es va desmembrar i les diferents parts s’han anat dispersant al llarg dels anys. La talla de sant Miquel és l’únic element integrant del retaule que es conserva a l’església de Prats. Tal com afirma Jordi Alcobé, l’alienació del retaule està perfectament documentada al bisbat d’Urgell, on es troba, vers l’any 1926, un plec de set folis on hi ha tota la documentació relativa a la venda del retaule.
El 26 de novembre del 1925 el marxant d’art Josep Bardolet adreça una carta al bisbe d’Urgell, Justí Guitart, en què sol·licita la compra de dos retaules, el retaule de Sant Martí de Sant Serni de Canillo i Sant Miquel de Prats. Oferí 3.500 pessetes pel primer i 3.000 pel segon. La venda es fa efectiva el 14 de juny del 1926, quan el governador ecònom de la diòcesi la va decretar pel preu concertat. Un cop adquirit el retaule per Bardolet, aquest el ven sencer a l’antiquari, galerista i col·leccionista Josep Costa Ferrer, dibuixant, caricaturista conegut amb el pseudònim de Picarol. La documentació de l’Arxiu Costa confirma que aquest ja posseïa el retaule l’any 1928. És en aquest moment, abans de 1939, quan el fotògraf Mas fa set fotografies del retaule en les Galeries Costa de Mallorca.
Posteriorment, en una carta del 18 de febrer de l’any 1940, Costa ofereix el retaule sencer al col·leccionista Lluís Plandiura, però davant la possibilitat de vendre’l sencer i per obtenir més benefici, el fracciona.
A finals de la dècada dels anys quaranta Costa ven la predel·la i la taula d’El miracle del mont Gargan en compartiments al col·leccionista, amic seu, Joan March Ordinas. Sabem que l’any 1948 ja era propietat de la família March. La família Costa va conservar les cinc taules restants i l’entorn del retaule.
L’any 1991 el Govern d’Andorra adquireix la taula La caiguda dels àngels rebels als descendents de Josep Costa. Uns anys més tard, Crèdit Andorrà, a través del seu fons d’art, compra la predel·la i la taula El miracle del Mont Gargan, els anys 2006 i 2011, respectivament.
El futur
Quan es compleixen cent anys de la marxa del retaule de l’església de Sant Miquel de Prats, aquest estiu s’ha signat un conveni de col·laboració entre el Comú de Canillo i el ministeri de Cultura, que ha de permetre la recreació de l’obra, amb un plafó vinilat. El coneixement de la taula sant Miquel matant la bèstia dels set caps permetrà reproduir amb més fidelitat l’estructura original del retaule.
