Del 2 al 10 d'agost el claustre de la catedral de Santa Maria tornarà a ser escenari del Retaule de Sant Ermengol. La 48a edició. Que s'encamina al mig centenar d'edicions tot renovant-se, com és de rigor en la "cosa viva" que és, recordava el director del muntatge, Xavier Piguillem; així que enguany s'introdueix una nova escena. Serà, no obstant, una sorpresa fins al dia de l'estrena, ha decidit Piguillem, que es limita a donar-hi una pista molt poc aclaridora: "Serà un fet molt concret de la vida del bisbe, i una cosa molt difícil de fer en aquells moments", es limita a dir, perquè ens ho anem rumiant.
Serà aquesta la 48a edició, dèiem, tot i que fa ja molt de temps, el 2007, que la representació ha sobrepassat el mig segle d'existència, recordava en la presentació de l'esdeveniment un dels participants (o el participant) més veterans, Xavier Galindo. Es va estrenar, recordava amb precisió, un dissabte 5 d'agost de 1957. Des d'aleshores hi va haver períodes en blanc, com la dècada que va entre 1975 i 1985: a mitjans dels setanta es va pensar que l'obra escrita per Esteve Albert "ja havia complert la seva missió". Per fortuna, la visió va canviar i uns anys després el Retaule tornava a posar-se en marxa. Renovat com qui diu de dalt a baix: ni tan sols el vell vestuari dissenyat per Cirici Pellicer es va poder recuperar, recordava Galindo.
El Retaule és, doncs, "història de la Seu", insistia Piguillem, al capdavant novament de l'equip de voluntaris -entre setanta i vuitanta persones per edició- que calen per posar en marxa tot l'engranatge i mantenir les vuit representacions programades. La setmana prèvia duen a terme els assaigs, organitzant-se com poden amb els horaris, "en alguns casos, dedicant-hi part del temps de vacances", agraïa el director del muntatge, que convidava tothom a passar-hi, i no sols com a espectadors, "ni que sigui un sol dia, que segur que si ho proven repetiran".
També hi haurà novetats en l'apartat musical en aquesta edició d'unes representacions que, cada cop més, puntualitzava Piguillem, "van modificant el tarannà retaulístic inicial vers una obra més teatralitzada, en el millor sentit de la paraula". El Retaule, concloïa Joan Barrera, alcalde de la Seu i ell mateix actor de l'obra en algunes ocasions, "té passat, té present i molt de futur". Això no obstant, advertia, difícilment tindrà la ciutat el plaer de veure la cinquantena edició en una catedral declarada patrimoni de la humanitat: els terminis són massa justos i esperar-ho seria "massa agosarat".
