Serà la presentació oficial, amb les restauradores -Lourdes López i Mireia Tarrés- com a mestres de cerimònies, perquè la veritat és que el retaule ja lluu net i polit, com si acabés de sortir del taller, des de finals de febrer. Però l’espera ha valgut la pena perquè aquest retaule anònim -una llàstima- que els investigadors de la Universitat de Girona que van catalogar ara fa un lustre el barroc nacional daten a la segona meitat del XVII, és una rara peça fins i tot per als rics paràmetres de la nostra retaulística: per l’advocació -és l’únic del país dedicat a sant Guillem, cortesia de la família Areny-Plandolit, patrona de la capella- i perquè la pintura sobre fusta -cinc taules distribuïdes en dos pisos- ha robat tot el protagonisme a l’escultura. O quasi tot, perquè sí que hi ha una talla: una de sola, la del patró, de factura extraordinària i que els gironins, poc donats a l’adulació, descriuen com una imatge “bela, ben proporcionada i amb personalitat”,

La intervenció es va allargar quatre setmanes i va consistir en la neteja de la brutícia -pols i sobetot sutge- acumulada al llarg dels segles. En canvi, i per a sorpresa de les restauradores, no es van detectar ni aixecaments ni pèrdues. El resultat -no cal esperar al 8 de novembre per comprovar-ho- és una peça que López situa en el Top 5 de la retaulística nacional, al costat del de la Mare de Déu del Roser, el de la Immaculada d’Escaldes; el de Sant Joan Baptista de la capital, i del de Sant Martí de la Cortinada. La restauració no ha resolt l’enigma major de l’obra -els noms de l’escultoir, del daurador i sobretot, del pintor- però sí que ha deparat una sorpresa i una decepció.

Pel que fa a les primera, l’aparició a la taula del primer pis -a la dreta de sant Guillem- d’un grup de personatges que havien quedat camuflats rere el vernís d’una restauració anterior: fins ara només s’hi distingia sant Francesc Xavier, tot just acabat de desembarcar a l’Índia, i molt vagament, un grapat d’indis. Doncs ara n’hi ha vuit, més la carraca del fons que ha dut el sant fins a l’altra punta del món. I per la decepció hem de mirar amunt, fins al Calvari del segon pis. López i Tarrés cnfiaven que sota la brutícia de tres segles i aparegués la reglamentària vista de Jersualem. Doncs no: allà sota només hi havia una capa negra, potser -especulen les restauradores- per no robar-los protagonisme a Jesús, la Mare de Déu, Maria Magdalena i sant Joan. Doncs ja ho saben: tot això, el 8 de novembre.