Política lingüística va rebre quatre denúncies i tenia la intenció d’instar avui el Comú a rectificar-ne el nom.

“Bike Museum Bici Lab Andorra”. Aquest és el flamant rètol que ahir al matí va aparèixer als baixos de la plaça Lídia Armengol, el local on a finals de setembre està previst que obri el centre d’interpretació on el Comú de la capital exposarà la sensacional col·lecció de bicicletes de Bonaventura Riberaygua. El cas és que el molt anglosaxó nom de l’equipament va generar certa controvèrsia a les xarxes i que Política lingüística havia rebut abans de tancar la paradeta ahir a la tarda quatre denúncies. Com és habitual en aquests casos, segons la cap del servei, Marta Pujol, el servei va obrir la pertinent actuació davant d’un possible incompliment de la llei i tenia la intenció de fer arribar avui mateix un comunicat al Comú instant-los a adaptar el rètol a la normativa vigent.

Ella en tenia pocs dubtes, l’incompliment existia: “Bike Museum” contravé l’article 15.1 de la llei del català i també l’article 3.1 del Reglament d’ús de la llengua oficial en organismes públics. Pel que fa al 15.1, la lletra de la llei i probablement també l’esperit són taxatius: “Els noms comercials, les denominacions socials i els rètols d’establiments s’han de redactar en català”. L’article 3 del reglament tampoc no deixa gaire marge a la interpretació: “La retolació d’un  organisme públic, tant si és a l’interior d’un edifici com si és a l’exterior [...], ha de ser exclusivament en català”. 

Però finalment no caldrà que Política lingüística intervingui. Si passen avui per Lídia Armengol, comprovaran que els rètols de la façana estan ocults per unes lones. Ho va ordenar segons fonts del Comú la cònsol en persona, que es va quedar de pedra quan ella mateixa va acostar-se ahir a la plaça i va descobrir que algú havia rebatejat el museu de la bicicleta com a Bike Museum. El nom oficial i l’únic aprovat pel consell del Comú del centre d’interpretació és Bici Lab Andorra, així que el litigiós Bike Museum és segons el Comú absolutament aliè a la voluntat de la corporació i només es pot atribuir a un “error de producció”. I com que l’equipament encara no s’ha recepcionat –no obrirà abans de finals de setembre, ara ja es comença a parlar de principis d’octubre– se’n retirarà el rètol de la façana i s’hi deixarà l’únic nom que té.

Segons sembla, Bike Museum és el lema amb què Playmedia es va presentar al concurs per escollir el projecte museogràfic, contra pronòstic va resistir fins ahir i de fet es va colar al projecte definitiu, com un convidat indesitjable que ningú no sap com ha pogut entrar a la festa: “Error de producció”. I tot això, en fi, és el que la cònsol, Conxita Marsol, li va transmetre ahir mateix a la tarda a la ministra de Cultura, Sílvia Riva, aprofitant que van coincidir en un acte oficial. 
La majoria de casos similars es resolen per la via de la concertació i sense haver d’aplicar sancions, assegurava ahir Pujol. I ella mateixa obria una possible sortida al conflicte quan encara no havia transcendit l’“error de producció”: completar el “Bike Museum” amb un “Museu de la bici”, que en qualsevol cas hauria d’haver constat en un lloc prioritari i amb una mida superior a la del nom en anglès. Fins i tot amb això quedava un marge per al dubte, perquè l’article 3.1 del reglament fa una clara referència a l’exclusivitat del català en la retolació d’establiments públics. Però la sang no ha arribat finalment al riu. Com a mínim, en aquest cas. La pregunta és què passa amb els altres.

O tots moros o tots cristians

La postura inicial de Política lingüística semblava amb la llei a la mà impecablement fonamentada. Una altra cosa haurien sigut els greuges comparatius que de seguida, i per poc que un grati, ensenyen la poteta. De fet, els greuges continuen existint i no cal anar gaire lluny: durant la pandèmia el mateix Govern no es va cansar de publicitar l’“Stop Lab”, un anglicisme flagrant que es prodigava (i es prodiga encara) en rètols i cartelleria. Segons Pujol, el cas va generar debat al servei, que es va acabar decantant per l’anglicisme davant de la inexistència d’un terme equivalent avalat pel Termcat: “Si un dia s’acaba aprovant ‘punt de recollida de mostres’ l’haurem d’aplicar encara que costi lluitar contra un terme que ja ha començat a generalitzar-se, com al seu moment vam fer amb ‘maquinari’ (hardware) o ‘programari’ (software)”. “Bike Museum”, conclou, és tota una altra cosa perquè n’existeix i és d’ús general la traducció al català. I és veritat. Però farem ara una brevíssima repassada perquè vegin que de casos com el de “Bike Museum” n’hi ha a cabassos, a l’empresa privada i també, ai, a l’Administració, i que rarament han generat tanta urticària com “Bike Museum”. Amb la llei a la mà, no té Política lingüística res a dir sobre casos igualment flagrants com “Andorra Mountain Festival”, “Andorra Multisport Festival”, “The Walking Mountain”, “The Shopping Mile”, “Andorra Taste” o “Canillo Scenic Arts”?