A les nou del vespre del dimarts, dia 9 de març de 1926, el ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell es reunia de forma solemne "en el salón de sesiones de la Casa Consistorial" sota la presidència de l’alcalde Joan Guardiet March, de cal Bartolo, empresari hoteler propietari del "Gran Hotel Mundial". A sobre de la taula es trobaven diversos assumptes d’importància vinculats a la millora de les condicions higienicosanitàries de la capital de l’Urgellet. Les obres envaïen ràpidament tots els carrers de la població, i els propietaris del carrer Major, per acabar-ho d’adobar, havien convingut "de común acuerdo, en sustituir las piedras de dicha calle, por losetas de cemento Portland, debiendo empezar en breve tan importante mejora".
En aquest context, després de les qüestions protocol·làries, es va manifestar als regidors presents "que el objeto también de esta sesión era el de darles cuenta del acuerdo tomado en principio por la Comisión municipal permanente […] teniendo en consideración las manifestaciones hechas personalmente ante el Ayuntamiento por el propietario D. Manuel Fiter, no solo de ceder medio jornal de su finca para la ampliación del Cementerio, sino toda la extensión que se considere necesaria". La lloable iniciativa promoguda, en bona part, pel propietari benestant Manel Fité Dasca coincidia amb el retorn inesperat de Barcelona de la família de cal Marquès del carrer Major de la Seu d’Urgell, després de mig segle de residència a la capital catalana.
La nissaga de cal Fiter d’Ares, a la vall de Cabó, consolidà la seva prosperitat entre els segles XVI i XVII gràcies a la ramaderia transhumant i a una hàbil política d’aliances matrimonials. Els seus hereus i cabalers van teixir amb el temps una sòlida xarxa familiar que n’estengué la influència a les contrades de l’Alt Pirineu, en especial, a les valls d’Andorra. La família troncal es va traslladar a la vila d’Organyà, on va romandre fins al tombant convuls del segle XVIII al XIX, quan l’advocat Josep Fité Martí, doctor en dret, l’hereu, va contraure matrimoni amb Jacinta de Roca, de Barcelona. El seu casori va portar a la família a establir-se a la Ciutat Comtal.
Això no obstant, el dia 25 de novembre de l’any 1841, el destí va conduir a un dels seus fills, el també lletrat Manel Fité de Roca, "Abogado de los Tribunales Nacionales y del Ilustre Colegio de la Ciudad de Barcelona", a contraure primeres núpcies amb la malaguanyada Manuela Marquès, pubilla de la casa homònima del carrer Major de la Seu d’Urgell. L’any 1846, el jove advocat barceloní, de 34 anys, va contraure segones núpcies, amb Lluïsa Ignàsia Cava, soltera, de 21 anys, a la ciutat de Balaguer. La nova parella va fixar la seva residència a la cèntrica casa de la capital de l’Urgellet on va romandre fins a principis de la dècada de 1860, quan tornaren a emprendre el vol. A Cabó deixaven família, amics i coneguts, així com una part important del seu patrimoni. L’any 1864 vivien a Manresa, on en Manel va exercir com a registrador de la propietat d’aquest districte, "de segunda clase, y últimamente de Villafranca del Panades, de tercera, en cuyo cargo fue jubilado por Real Orden de seis de Noviembre de mil ochocientos setenta y siete".
L’extensa família va retornar gradualment al bell mig de Barcelona, al neuràlgic carrer de la Baixada de Santa Eulàlia. Al "cap i casal", el seu primogènit, en Josep Fité Cava, "licenciado en derecho y en administración", va establir matrimoni amb na Carmen Dasca Boada, natural de Valls. A finals de l’any 1883, va néixer en Manel, pocs mesos després de la mort del seu avi a conseqüència d’una pulmonia. El petit va resultar ser un jove despert i inquiet, dedicat al comerç i a la política, en els seus inicis, al partit republicà reformista. A Barcelona va construir una acollidora família mercès de la seva esposa Amada Losada, natural de Tortosa, sovintejant les seves prolongades estades estivals a la Seu d’Urgell. La solvència econòmica de la família va permetre albirar des d’una posició privilegiada les grans transformacions del nou segle des del seu pis a la Rambla de Catalunya. A principis de l’any 1925, la mort de la seva estimada mare, na Carmen Dasca, ja viuda, va precipitar la mudança definitiva de la família a la ciutat d’Urgell. Ara fa un segle, un any més tard, a les portes de la primavera, un automòbil carregat de paquets creuava la vila d’Organyà. A dins, els seus ocupants miraven encuriosits buscant el petit llogaret, els de cal Fiter d’Ares emprenien una nova mudança, qui sap si per última vegada. Continuarà!