Diari digital d'Andorra Bondia
Joan Sala retrata la Banda Militar de la Seu d’Urgell a Escaldes.
Joan Sala retrata la Banda Militar de la Seu d’Urgell a Escaldes.

El retratista de la llibertat


Escrit per: 
A. Doral / Foto: Joan Sala Solé / Fons Courer

Perquè existeixi un fons fotogràfic és necessari que hi hagi un autor, o diversos, com és el cas, qui conservi el seu treball i una entitat que es dediqui a documentar-lo i donar-lo a conèixer. Això ho puntualitza Lluís Salses, enginyer jubilat i tercera generació d’una nissaga de fotògrafs de la Seu d’Urgell. Ell s’ha posat a l’esquena la tasca aquesta de fer que les fotografies parlin, que arribin al públic. “Si veus una imatge però no et diu res, te n’oblidaràs; en canvi, quan t’explica una història, se’t quedarà gravada”, considera. I considera bé: a les imatges que difon des de fa un any a través de les xarxes socials tot sovint obté a canvi els comentaris que ajuden a omplir els buits de memòria. 

Posats a fer memòria, Salses dedica una altra part del temps a reconstruir la sucosa biografia de l’iniciador de la nissaga (hem dit tres generacions: en realitat són quatre perquè la filla ha seguit les passes i és avui professora en una escola artística londinenca). Joan Sala Solé va néixer a la Seu a l’octubre de 1905, fill de Joan Sala Serrador de Tost i Josefa Solé Castellà de Gòsol. Per aquí també hi ha història, per cert: la família regentava la fonda on es va estar Picasso. Però no ens desviem, proposa Salses. Li fem cas i seguim parlant d’aquell fotògraf pioner que el 1931 va obrir una botiga de fotografia a la ciutat, tot i que abans ja carregava amunt i avall armat amb la càmera. Pels camins devia coincidir i lligar algun tipus d’amistat –això ho suposem, però no és agosarat– amb Guillem de Plandolit: part de les imatges del prohom també formen part del fons Courer. De fet, la més antiga de la col·lecció, de la dècada del 1870, és de la seva autoria: una molt emblemàtica vista de la que encara era Fira del bestiar de la Seu, quan no es deia de Sant Ermengol.  Com van anar a parar les obres de Plandolit a mans de Sala i hereus? Salses no ho sap, i millor no aventurar hipòtesis ni fer volar massa la imaginació, adverteix. 

Tornem a Sala. En esclatar la guerra civil el van cridar a files: s’havia llicenciat del servei militar amb el grau de sergent i durant la contesa va anar pujant de grau, fins a acabar com a comandant. En acabar el conflicte, un judici sumaríssim el va condemnar a 12 anys i un dia de presó. Tenia 35 anys i estava en el bàndol perdedor, és clar. 

És en sortir de la presó lleidatana quan inicia, diguem-ne, una nova vida: deixa la botiga en mans de la germana, Núria, l’àvia de Salses, i ell surt a trepitjar la llibertat. “Volia voltar, està clar, no estar en un lloc parat, i menys entre parets”, apunta Salses. Les ànsies d’horit-zons extens, d’aire fresc, el farien pujar a la xemeneia del Cadí i faria una panoràmica en 360 graus. Com a exemple més evident. També, puntualitza Salses, hi havia un interès comercial: era la manera d’obtenir imatges per publicar com a postal, que donava cèntims. 

Del seu treball, per cert, se’n va perdre una part, impossible valorar-ne quanta, perquè arran del conflicte bèl·lic la mateixa família enviaria al foc imatges que poguessin resultar compromeses, que poguessin donar peu als subjectes que hi sortien a represàlia. “Pensa que la botiga era un lloc concorregut”, recorda Salses, i d’alguna manera punt de reunió polític. 

El fons, però, s’endinsa al segle XX a través del treball dels successors: Manuel Moreno bateja l’establiment com a Foto Nuri quan el cunyat el deixa a les seves mans. De casa seva, cal Courer, en memòria de l’ofici del pare, agafa el nom l’arxiu. Després, la filla, Eudalda, estudia Fotografia a Barcelona i més tard es casa amb un altre fotògraf, Josep Salses Fontdevila. Unes sis-centes imatges (recorren la història de la tècnica fotogràfica, des de les plaques de vidre als acetats) va cedir la família a l’Ajuntament de la Seu el 1992: una part es van exhibir a l’exposició Temps per fer memòria. Avui estan dipositades a l’Arxiu Comarcal. 

El recorregut en imatges permet seguir el creixement urbanístic de la Seu, però també dels pobles andorrans, de les valls centrals a Soldeu, contemplar la construcció d’empreses emblemàtiques com les lleteries o la central hidroelèctrica de Santa Llúcia el 1957; trobar-se amb perspectives inèdites, de Tres Ponts als túnels de la Massana. I gent, molta: rostres d’una petita història. 

fotògraf
llibertat

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte