Dos llibres que es complementen en el noble objectiu de donar a l’obra de Palmira Jaquetti el relleu que es mereix

L’estiu de l’any 1925, dues joves mestres barcelonines, Palmira Jaquetti i Maria Carbó, emprenien una exhaustiva missió de recerca de cançons i músiques populars al Pirineu per encàrrec de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Del 9 de juliol al 3 de setembre d’aquell any van recórrer l’Alt Urgell, Andorra, els dos Pallars i la Vall d’Aran amb l’objectiu de fer cantar homes i dones d’aquests territoris i copiar la lletra i la música de tot allò que escoltaven. Van ser jornades maratonianes, de punta dia fins a la posta del sol, la majoria per camins de bast, a peu o a cavall de rucs i mules, havent de suportar tempestes i no pas poques incomprensions. Tanmateix, en van tornar amb el recull de 637 cançons al sarró. Entre 1926 i 1931, Jaquetti i Carbó farien juntes tres missions més, fins a completar un total de 3.320 cançons. Palmira continuaria la recollida encara uns quants anys més, primer acompanyada del seu marit, Enric D’Aoust, i després, de Mercè Porta, fins a recollir més de 10.000 cançons.
Ara que fa cent anys d’aquella primera missió al Pirineu, la memòria de Palmira Jaquetti i la seva obra és honorada amb la publicació de dos llibres de lectura recomanadíssima. D’una banda, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida han editat conjuntament El Pirineu literari de Palmira Jaquetti, de Carme Oriol Carazo. Es tracta d’una suggerent invitació a conèixer el món Jaquetti per mitjà de quatre passejades literàries per la Seu d’Urgell, Andorra la Vella, Esterri d’Àneu i Arties de la mà de textos de la pròpia Palmira, extrets de la memòria de la missió, i de la lletra d’algunes de les cançons recollides en els diversos llocs dels itineraris. Així, el recorregut de la Seu s’inicia al cap del passeig Joan Brudieu i continua pel carrer dels Canonges, la Catedral, el Seminari, la Llar de Sant Josep, l’Ajuntament, l’Espai Ermengol i el Centre Cultural les Monges. A la Seu, ciutat natal del pare de la Palmira, és justament on va començar la primera missió. La ruta per Andorra la Vella s’enceta a Casa de la Vall i acaba a la plaça Guillemó després de passar per Casa Bauró, l’Església de Sant Esteve i el Centre Cultural La Llacuna. L’edició del llibre ha comptat amb el suport del Govern d’Andorra.
L’altre llibre a què ens volem referir és Torneu-vos cant, de Meritxell Nus (Pagès Editors), la narració ficcionada d’una part de la vida de Palmira Jaquetti des de dos estrats temporals que es van intercalant al llarg de l’obra. L’autora recrea, en present d’indicatiu, la dècada dels anys cinquanta del segle XX durant els estiuejos de la protagonista a Arties, escenari des del qual evoca, en pretèrit, les seves missions al Pirineu per a l’Obra del Cançoner Popular. Com a pallaresa, Meritxell Nus (Estac, 1985) coneix molt bé els pobles i els camins que van trepitjar Jaquetti i Carbó fa un segle. Si a això hi unim l’exquisida sensibilitat amb què tracta el personatge de la Palmira i el seu depurat ofici d’escriure, el resultat de tot plegat és una novel·la excepcional. El lector se sent transportat a aquell Pirineu inhòspit del primer tercer de la passada centúria, tan diferent de com és avui i, tanmateix, amb un reguitzell de personatges que no ens són tan llunyans com podria semblar d’antuvi. I sobretot, el llibre és un preciós homenatge a aquelles dues dones, entusiastes i treballadores, que van trescar pel Pirineu tot garbellant la cultura popular que hi van saber trobar.
Tots dos llibres estan connectats entre ells, ja que el pròleg de la novel·la de Meritxell Nus el signa precisament Carme Oriol. Dos llibres que es complementen en el noble objectiu de donar a l’obra de Palmira Jaquetti el relleu que es mereix.