Produeix cert efecte topar-te cara a cara amb una moneda que li va caure de la butxaca a un andosí de fa nou segles. Si és que els andosins del segle XII gastaven butxaques. I encara més si la moneda procedeix del Roc de l'Àliga: sí, home, el jaciment lauredià on historiadors i arqueòlegs ubiquen el mític castell de Bragafolls, el moment alfa de l'andorranitat, on Patrimoni va practicar a l'octubre un prometedor sondeig. Més que prometedor, perquè l'excavació va confirmar que les restes del Roc de l'Àliga corresponien a una estructura defensiva amb tres panys de mur –el quart se'l van estalviar perquè el costat sud del roc dona a un penya-segat– envoltats per un fossar i tot plegat per protegir un recinte que segons les restes excavades constava de torre, pati d'armes, cort i magatzem. La superfície total s'enfilava als 110 metres quadrats i la guarnició estaria formada per un màxim de quatre homes.

Va ser aquí, recordin, on en algun moment cap al 990 de la nostra era un grup d'intrèpids lauredians va desafiar el veguer del comte, un tal Sendred, en va expulsar la guarnició i probablement va arrasar la fortalesa. Ho sabem gràcies a un document transcrit per Cebrià Baraut i datat el 1005 on consta que el pobre Sendred li havia cedit al bisbe d'Urgell l'alou de Somont en agraïment als bons oficis del mitrat per treure'l de la presó: es veu que al comte Miró no li havia fet gaire gràcia que els seus súbdits andosins li pugessin a les barbes i que Sendred no pogués evitar-ho. En qualsevol cas, la rebel·lió dels nostres rebesavis va frenar en sec entre nosaltres la feudalització que ja estava en marxa a l'altra banda del Runer. En endavant, nosaltres anirem per una banda, i els veïns de baix, per una altra.

A més de confirmar que el que hi ha al Roc de l'Àliga són les restes d'un probable castell, que no és poca cosa, el sondeig va permetre exhumar un únic objecte, la moneda que tenen aquí dalt, en què els arqueòlegs tenien posades grans esperances per apuntalar la hipòtesi que el Roc de l'Àliga és Bragafolls. Des del primer moment van tenir clar que es tractava d'una moneda altmedieval, però calia practicar-li una neteja en profunditat i identificar-la de forma fefaent. Això és el que han fet aquests mesos a Patrimoni i el resultat és aquest un de billó de quatern encunyat a la seca de Barcelona durant el regnat d'Alfons I (1162-1196). És per tant un segle llarg posterior al setge de Bragafolls, gairebé dos. I això, és una bona o una mala notícia, per als que sostenen (i esperen) que el Roc de l'Àliga sigui Bragafolls? Segons l'arqueòloga Sara Ubach, és un element més, en absolut determinant i que permet apuntar dues hipòtesis que tampoc són excloents: la primera, que el setge del 990 no va comportar la destrucció del recinte i que l'ocupació va continuar als segles següents: "El document del 1005 no diu en camp moment que va ser arrasat ni abandonat, només que hi va haver un setge". La segona, que li caigués en algun lauredià que transités pel camí que passa encara avui pels peus del jaciment, i que fa mil anys era la via natural per dirigir-se a Sant Martí de Nagol i fins i tot a Aixovall. Que el diner s'encunyés dos segles després del setge ni confirma ni desmenteix que el Roc de l'Àliga sigui Bragafolls, conclou: "Això només ho sabrem després d'una excavació en extensió". Una campanya que Patrimoni ha programat per a després de l'estiu.

Pel que fa a la moneda, es tracta del quart exemplar de diner de billó que apareix en terra andosina: a Sant Vicenç d'Enclar se n'hi havien recuperat dos, i a Sant Andreu del Prat del Campanar, a Arinsal, un altre. Tots quatre comparteixen iconografia, una creu de costat a costat a la cara –estupenda paradoxa– i epigrafia: Barcino, a la cara, i Civi Rex, a la creu. Són com s'ha dit monedes de billó, és a dir, encunyades en moments d'escassetat en què la plata original es diluïa en un determinat percentatge de metall no preciós. En aquest cas, dos terços de coure. I la pregunta òbvia: un diner de billó de quatern, era pura xavalla o una petita fortuna? La resposta la trobem a La moneda a Andorra (1991). Diu que a Arinsal es van recuperar també diners de malla o òbols, que amb un òbol es podia comprar una llesca de pernil de 70 o 80 grams, i que un diner de billó equivalia a dos òbols. En resum: que el lauredià que va perdre en algun moment de finals del XII aquesta moneda al Roc de l'Àliga es va quedar aquell dia sense esmorzar.

Per saber si és o no és Bragafolls haurem d'esperar a la tardor.