Diari digital d'Andorra Bondia
El conjunt de gravats prehistòrics, potser no els més cridaners sobre la roca, però sí els més excepcionals, apunta Casamajor.
El conjunt de gravats prehistòrics, potser no els més cridaners sobre la roca, però sí els més excepcionals, apunta Casamajor.
La mà que dona nom a la formació rocosa.
La mà que dona nom a la formació rocosa.
L'estructura, d’enormes proporcions, situada en terrenys de cal Marroi.
L'estructura, d’enormes proporcions, situada en terrenys de cal Marroi.

El roc sagrat de Sauvanyà


Escrit per: 
Alba Doral / Fotos: Jordi Casamajor

Atureu màquines! Això, o quelcom de similar, alertava Jordi Casamajor als responsables de la revista Interpontes, que en el pròxim número inclou un ampli article sobre la seva infatigable feina com a rastrejador, descobridor, examinador i avaluador de gravats prehistòrics pel Pirineu en general i l’Alt Urgell en particular. Diumenge passat acabava de caçar una peça que cobejava feia temps, els gravats de la Mà del Marroi, a Sauvanyà (al municipi de Ribera d’Urgellet). No és que els hagi descobert, precisa, perquè són coneguts a la zona i va ser precisament un interlocutor a Twitter qui li va enviar la ubicació precisa en mostrar-se interessat per atansar-s’hi. El que sí ha fet Casamajor és constatar sense cap dubte que sobre la curiosa formació pètria hi ha un “conjunt megaexcepcional, una cosa fora del comú”, apunta sense embuts, pel que fa als gravats prehistòrics no ja a la comarca, sinó en relació amb els coneguts als Pirineus. És clar,  una troballa de tal excepcionalitat havia de quedar reflectida en l’article que sortirà en el pròxim número d’Interpontes, la publicació de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. 

Situem-nos. La mà del Marroi és una estructura pètria nomenada així perquè se situa en terrenys de cal Marroi, a Sauvanyà. Uns rocs de forma suggeridora que han generat cert debat: es tracta d’un dolmen?, es preguntava l’autor del bloc Salvem Tost, en l’entrada que l’hi dedicava. O bé la curiosa disposició de les pedres és fruit de la mateixa natura, atès que són rocs de conglomerat amb argila, aquestes roques són sedimentàries, senyal d’antics mars o llits de rius? Aquesta era l’aportació d’algú que entrava en el debat en l’esmentat bloc. 

Sobre la superfície rocosa hi ha gravada una creu de terme i, és clar, la curiosa empremta d’una mà humana que dona nom a l’estructura. “Què hem de pensar? Es correspon amb un ritu antic? És un senyal de localització cristiana? És simplement una fita de finca?”, es pregunta l’autor del bloc. 

“Datar el gravat de la mà és molt dificultós perquè es tracta d’una representació inusual i no en tenim cap exemple ni paral·lelisme proper”, apunta Casamajor en un avançament que permet al BonDia sobre l’article. “Segurament en època històrica es van aprofitar les incisions naturals de la roca per anar dibuixant la mà esquematitzada”, considera.

Però si és la mà allò que a primera vista més crida l’atenció, l’ull coneixedor de Casamajor s’atura sobre el conjunt de gravats que se situen, més tímidament, a un parell de metres, també sobre la superfície de la roca. Prehistòrics, apunta sense dubtar. Mig centenar de cassoletes, cúpules, reguerons i gravats hemisfèrics “que es relacionen directament amb el pensament simbòlic i les representacions  habituals en els períodes neolític i calcolític”. És a dir, que es tracta d’un roc sacralitzat, escollit possiblement per la seva monumentalitat. I n’hi ha gravats amb una profusió tal que el conjunt és un dels més interessants dels coneguts fins ara a les comarques de la serralada.  

marroi
sauvanyà
Comentaris: 1

Comentaris

Es molt interessant, es un lloc conegut, m'agrada molt com sense la voluntat de ningú de cuidar la zona es un encant la situació de l'església i cementiri Bona tarda i gracies Alba

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic