Van néixer al 2010 al Cau d’Arinsal i s’hi van estar unes quantes edicions, abans d’emprendre un camí d’exploració de nous escenaris que els portaria fins al HeartBreak d’Andorra la Vella i el Tabola massanenc, amb alguna aturada pel mig; la més notòria, per la Covid, just quan agafaven embranzida. Però en comptes d’abaixar els braços, els organitzadors es van constituir en associació i van apostar per  reconvertir-se en el festival de dos dies que l’any passat debutava al Tarter. Si no ho van petar, quasi, i enguany es reforcen −amb suport del comú massanenc i el ministeri de Cultura− i tornen a l’escenari que els va veure néixer: el Rockòdrom se celebrarà a Arinsal, els propers dies 12 i 13, “amb una versió més arriscada i ambiciosa”, apunta Santi Casas, que ha estat un dels principals impulsors de l’esdeveniment. “Volem demostrar que és una iniciativa, fer un festival de rock al país, per la qual es pot apostar”, repta, amb visió de futur: “Farem que sigui el festival de rock de referència al Pirineu”. De moment, en aquesta edició compten amb uns cap de cartell que generen molta expectatives entre els amants de la música més contundent: Persefone, la banda nacional amb més projecció exterior a hores d’ara. 
L’ara Rockòdrom Festival compta també amb l’ham dels andalusos O’Funkillo (es presenten com funky andaluz embrutessío) i els catalans Crim, dues de les formacions espanyoles amb més tirada en aquest món del rock de tonatge. Però l’oferta s’allarga, amb un reguitzell de noms per començar a posar fil a l’agulla en això de fer-se veure frontera enfora: Catalina Grande Piñón Pequeño, El Altar del Holocausto o Hadadanza. 
Les bandes andorranes també tenen un important espai al cartell −no podia ser menys, amb una organització on pesen molt els músics− i, així, desfilaran gent com Four Flags, Electrix o Humo, una formació relativament recent, i la relació no és exhaustiva. “Hem apostat per un cinquanta per cent pràcticament de bandes foranes i de casa, que és la nostra filosofia des de sempre”, recorda Casas. 
La resposta del públic els dona empenta? “De moment, anem molt bé; estem fregant les 300.000 visualitzacions a les nostres xarxes socials i el festival està creixent de forma exponencial”. La primera edició de l’actual festival, l’any passat al Tarter, va ser, considera el portaveu de l’organització, “un èxit”, amb el pas d’unes 1.500 persones. Enguany −amb concerts que continuen sent gratuïts−, confien superar les xifres: les expectatives se situen en una forquilla d’entre tres mil i cinc mil persones que hi desfilin, “amb pics en alguns concerts d’un miler d’assistents. Estem segurs que atraurem gent de fora”.