La Creu Processional de la Pietat, una fabulosa obra d’orfebreria encarregada per un beneficiat de la catedral (com si diguéssim els proletaris del clergat), dona la benvinguda a la capella de la Pietat, el nou espai del Museu Diocesà d’Urgell que aquesta tarda s’inaugurava. La creu revela un rostre, el del donant, Segimon Quintana, que s’hi va fer esculpir (res de massa estrany), però amaga un altre: qui va ser l’extraordinari argenter? O extraordinaris, en plural. Són dos dels rostres que apareixen i desapareixen per una sala que atorga el protagonisme a l’afortunadament prou conegut Joan Brudieu, beneficiat i mestre de capella, i al fins ara no tan notori Jeroni Xanxo, autor del retaule de la Pietat i del conjunt de la Dormició de la Verge, un escultor al qual aquest procés de restaurar i estudiar les obres fetes a la ciutat d’Urgell està acabant de ressituar on mereix.
La nova sala, dedicada a les obres del segle XVI, peces que transiten del renaixement al barroc, i totes elles lligades amb l’espai que les acull, posa davant els ulls del visitant el conjunt de les setze teles protagonitzades per Jacob i els seus fills, és a dir, els dotze patriarques, i els profetes Jeremies, Elies i Balaam. Obra excepcional de temàtica insòlita, sols equiparable a un altre conjunt signat per Zurbaran. També és el procés d’estudi de la col·lecció –el professor Joan Bosch de la Universitat de Girona, del mateix equip que va fer l’estudi de l’art d’època moderna a Andorra, n’era avui la veu cantant– i de restauració de les peces el que ha posat negre sobre blanc l’autèntic valor.
Un assaig
La capella de la Pietat ofereix un tast, és un assaig, de la remodelació profunda que afronta el Diocesà. Modernització del discurs museístic –si és que fins ara es pot considerar que n’hi havia, més enllà d’un seguit de peces exhibides– i ampliació de l’espai: guanyarà uns 500 metres quadrats amb la incorporació de l’edifici adjacent -Cal Roger, del segle XVI- que el Bisbat va adquirir amb aquesta finalitat. Quan serà una realitat? Tot el projecte està embastat però falta trobar el finançament, apuntava Josep Maria Mauri, vicari general de la Diòcesi.
De moment, tenim ja en la capella “un dels ambients més genuïns de l’art renaixentista a Catalunya”, recalcava Bosch durant l’acte protocol·lari, que presidia l’arquebisbe Joan-Enric Vives, amb presència de la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga. Vives exposava l’equipament museístic com un element que reforça la candidatura a la Unesco aixecada al voltant del Coprincipat. “Esperem que el museu sigui un element molt ferm d’aquesta candidatura” encapçalada per Andorra. (Per cert, cap representant institucional del país a l’acte). Reforça també l’extens patrimoni històric-artístic del Bisbat: més de vuit-centes esglésies romàniques repartides per un ampli territori.
Per a la ciutat, tenir aquest “tresor” al costat “ens fa més complexos i més atractius”, reblava l’alcalde de la Seu, Francesc Viaplana. Afegir aquest “atractiu” ha estat factible gràcies a la col·laboració d’institucions diverses: si la Fundació Banc de Sabadell va aportar part dels fons de la restauració, juntament amb la Generalitat (el cost de la remodelació ha superat els 649.000 euros, a banda dels més de 250.000 de restaurar peces), el MNAC presta sense data de retorn el Crist que completa el segon dels retaules que aixopluga la nova sala.