Torna després de tres anys amb una 25a edició que estrenarà data, del 25 al 27 d’octubre, i ubicació, Les Fontetes.
Torna el saló del còmic de la Massana. I ho fa després de tres anys de silenci –la punyetera pandèmia, ja saben– i quan alguns, per no dir molts, ja començàvem a sospitar que la criatura que Joan Pieras va concebre el 1997 havia passat a millor vida. O a pitjor. Però estàvem afortunadament equivocats i tant l’ànima del saló, i del Museu del Còmic, és clar; com el conseller de Cultura, Guillem Forné, van confirmar ahir la bona nova: hi haurà saló, que celebrarà a més la 25a edició –amb una mica de trampa, de seguida ho veurem– i que ho estrenarà quasi tot: per començar, el calendari, perquè si històricament La Massana Còmic havia tingut lloc a la primavera, entre finals d’abril i principis de maig, ara s’ha mudat a la tardor, entre el 27 i el 29 d’octubre. Però és que a més deixa la ubicació habitual, als baixos de La Closeta, i colonitzarà Les Fontetes, seguint l’exemple del Vide Dressing.
El nou saló es repartirà entre el vestíbul, la primera planta, el teatre i la passarel·la del telecabina. Tant Forné com Pieras consideren que comportarà un salt qualitatiu per al saló, que abandonarà les catacumbes de La Closeta i que a més estarà a tocar de la plaça i del Museu del Còmic, un emplaçament molt més adequat. La intenció del Comú, a més de celebrar el 25è aniversari, és ressuscitar el saló amb tots els ets i uts i que en endavant recuperi la periodicitat anual. “Nosaltres ho deixarem tot embastat perquè sigui així, però òbviament la decisió final l’haurà de prendre la següent corporació”.
No són males notícies per als aficionats que havien passat tres anys de dejuni forçós. L’última edició, que va ser la 23a, es remunta al 2019. Aleshores van venir Leopoldo Sánchez, Josep Homs, Carlos Puerta, Edmond, Jandro González i Sophie Verdaguer, àlies Sanoe, i la següent, amb Jan, Ricardo Muñoz i Juanjo Guarnido, es va quedar al calaix per culpa de la pandèmia. El 2021 hi va haver un intent finalment frustrat de recuperar-lo, i l’abril del 2022 Forné ja va advertir de la intenció de frenar –és a dir, passar un tercer any en blanc– per agafar empenta i preparar el 25è aniversari de cara a la tardor del 2023. I així ha sigut. Mentrestant, la flama l’ha mantinguda encesa el Museu del Còmic, que porta des del 2021 el nom del fundador i per on s’han anat succeint les exposicions temporals. L’última, Fragments del Pirineu, de la il·lustradora búlgara Spaska Peeva. Amb la millor intenció, sens dubte.
Però una exposició trimestral no és ben bé el mateix que un saló. I això que el saló dels últims temps, mitja dotzena d’autors concentrats en un cap de setmana, ja tenia poc a veure amb el dels anys daurats, quan per la Massana desfilaven durant quinze dies una dotzena llarga d’il·lustradors. Però la sola idea que tornin a trepitjar la massanenca terra patums del còmic espanyol, francès i universal segur que ja li ha alegrat el dia a més d’un aficionat. Pensin que la primeríssima edició del saló és remunta al 1997, quan la Massana va recollir el guant de Somnis a 1.50, l’exposició pel primer centenari del Tebeo que l’any anterior havia acollit l’ambaixada espanyola. Des d’aleshores i fins al 2021 hi van passar dos centenars llargs d’autors, alguns dels quals de primeríssima fila mundial (Rosinsky, Mzerières, David Lloyd, Vance), i naturalment un grapat de patums de la historieta espanyola, des de megaclàssics com Blanco, Sabartés i Muntañola a Ibáñez, Ezquerra i Pellejero. Doncs una mica més de paciència: a la tardor hi tornem.