El dubte, en cas d’existir, ofendria. A en Joan Pieras, sobretot. Però és que no n’hi ha cap, de dubte, sobre que la propera edició de La Massana Còmic, aquesta tardor, dedicarà un càlid homenatge a Francisco Ibáñez. No només perquè el pare de Mortadelo y Filemón ha estat un dels més grans historietistes i va crear personatges icònics per a unes quantes generacions, sinó perquè també va estar sempre molt lligat a la història del saló massanenc, des que Joan Pieras li va manifestar la seva rendida admiració per primer cop i el va convidar a la trobada primigènia, el 1995, germen d’una trobada que (finalment, i per fortuna perquè en alguns moments no era gens clar) celebrarà aquesta tardor el 25è aniversari. 

Ibáñez, creador d’altres personatges il·lustres del còmic en espanyol, com els que habiten la 13 Rue del Percebe, Rompetechos, el botones Sacarino o Pepe Gotera y Otilio, traspassat aquesta setmana, tindrà doncs un espai destacat en l’edició del saló que se celebrarà del 27 al 29 d’octubre, estrenant dates i emplaçament, a l’edifici de les Fontetes. “No tinc encara arrodonit què en farem, però per descomptat que Ibáñez hi serà present”, assegurava aquests dies Pieras al BonDia.  

“Jo a l’Ibáñez el vaig conèixer enviant-li un llibre seu, el que a mi em va tocar més, El sulfato atómico. Era principis dels vuitanta. Amb una carta molt personal dient-li que l’admirava molt i aquestes coses que es confessen per carta”. El dibuixant va contestar, naturalment, amb un dibuix dedicat a l’aficionat massanenc (el que reproduïm al costat), amb Mortadelo cobert amb casc d’arquitecte tècnic, en referència a les ocupacions professionals del destinatari. Després es van anar també coneixent per salons i trobades, “però la nostra gran amistat es va iniciar, en realitat, al 1996, quan la SAC i Banca Mora van fer una xerrada i un llibre, Antologia del còmic en espanyol, i hi vam coincidir en aquella taula”. També hi havia Carlos Ezquerra i Raül Valls, a banda de l’editora Julia Galán. “El 1997 començava La Massana Còmic, l’any després del centenari del còmic, i ell ja va venir convidat a la primera trobada, a l’Aldosa, que inicialment era només per a un any i ja veieu”.  Després ja es va crear “una amistat molt estreta, i sempre ha col·laborat en tot el que li hem demanat”. Amb moments tan especials com el 2008, quan va protagonitzar una gran exposició massanenca, amb motiu del cinquantè aniversari de la seva parella d’icònics agents de la T.I.A.   

Més endavant, una tercera visita molt recordada és la que va fer el 2018, quan la revista Portella també va dedicar un amplíssim monogràfic al novè art. “Vaig demanar a l’Ibáñez si podia venir i de seguida va dir que sí, que sí”. Malgrat que aleshores ja era una persona d’edat avançada i els desplaçaments no eren simples per a ell. “Era un home que, malgrat tot els cops que va rebre a la vida, i en van ser uns quants, sempre mantenia un somriure etern a la cara”. Així, proposa Pieras, l’hem de recordar.