‘El sopar d’Emmaús’

El sopar d’Emmaús és una còpia molt fidedigna d’un quadre de Ticià del mateix títol. Originàriament, el quadre tenia un marc motllurat i daurat i duia una cartel·la amb la inscripció següent: “Offert par le President de la Republique Française Coprince d’Andorre/ su... de sentiments de... protection et... d’ à l’egard de la population des Vallees/ANNEE 1895/ M. FELIX FAURE/President de la Republique Française.” Així es pot veure en la fotografia del Fons Lengemann de 1955-1960. 

El tema de El sopar d’Emmaús ha estat representat per infinitat d’artistes al llarg de la història: Ticià, Rubens, Rembrandt, Caravaggio, Tintoretto, Velázquez, Zurbarán, Albrecht Dürer, etc. 
L’escena d’aquest quadre fa referència a l’episodi del sopar d’Emmaús, descrit en l’Evangeli de Sant Lluc, 24:30-32, i representa el moment en què Crist ressuscitat beneeix el pa i  és reconegut pels seus deixebles. Jesús apareix al centre de la composició  acompanyat per quatre personatges: Simeó, Cleofàs, l’hostaler i un servent. A la part inferior dreta del quadre hi ha la inscripció següent, en color vermell: “D’après le Titien” i la signatura “Marguerite M. De Valois” amb la rúbrica.

Canvis d’ubicació 
Aquest quadre, originàriament, estava ubicat a la capella de Sant Ermengol de Casa de la Vall, el lloc per al qual es va crear. El Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, volum XXVI, de l’any 1916, descriu aquesta capella: “En dita capella es pot veure un quadre a l’oli, present de l’expresident de la República francesa, Mr. Fèlix Faure, l’any 1892 [sic]...” (p. 21). 

També l’Àlbum Meravella, volum III, dedicat a Andorra, de l’any 1930, menciona aquest oli: “En aquesta capella hi ha un retaule [sic] representant els deixebles d’Emaús, ofert per Félix Faure” (p. 16).

Fins quan devia estar exposat el quadre a la capella de Sant Ermengol? Tal com es pot veure en una imatge publicada a l’article Rafael Benet a Andorra, c. 1955, l’obra penjava entre les dos finestres del mur sud d’aquesta sala. Posteriorment, a la dècada dels anys setanta, es va dur al cap de casa del mateix edifici.

Petició del Consell General 
Entre els anys 1893-1895 hi ha una relació epistolar entre el Consell General, el ministeri d’Afers Exteriors francès i el delegat permanent d’Andorra a França, Sr. Bonhoure. Aquesta correspondència, conservada a l’Arxiu Nacional, reflecteix que l’origen del quadre és la petició feta pel Consell General al prefecte dels Pirineus Orientals, delegat permanent d’Andorra, per equilibrar els poders dels dos coprínceps. És per això que el Consell General demana al Sr. Bonhoure, prefecte dels Pirineus Orientals, un quadre per a aquesta capella. Fins i tot explicita el que ha de figurar en la cartel·la.

Així, el 8 de novembre del 1893 el Sr. Bonhoure escriu una carta al ministre d’Afers Exteriors francès en què menciona que l’any 1892 el bisbe Casañas ha fet posar el seu escut amb una inscripció a la capella de Sant Ermengol i que en aquesta capella també hi figura l’escut del Sant Pare. Per això expressa la petició següent: “Toutefois, il serait possible de donner satisfaction au désir que m’a été exprimé en envoyarme en Andorre un tableau religieux, pour être placé dans la chapelle de la Casa de la Vall. Au dessús serait placée une inscription rappelant que le tableau a été donné par le Gouvernement de la Republique Française co-prince d’Andorre.” 

Posteriorment, el ministre d’Afers Exteriors francès contesta al prefecte en una carta del 7 de juliol del 1894 en què li comunica que el quadre serà un regal del Govern de la República al Consell General i demana les mides que ha de tenir l’obra, en funció del seu emplaçament a la capella. 

Si bé és cert que en un primer moment es volia fer una còpia d’una crucifixió de Rubens, després, en les cartes següents, es diu que l’obra és una reproducció del quadre El sopar d’Emmaús de Rembrandt; i la realitat, tal com consta a la inscripció, és que es tracta d’una còpia de El sopar d’Emmaús de Ticià.

Autoria i datació del quadre
Pel que fa a l’autoria, a la part inferior dreta de la tela apareix la signatura de “Marguerite M. de Valois”, amb una rúbrica; però si la datació del quadre és del 1895, ens podem fer una sèrie de preguntes: per què està signat amb rúbrica de Marguerite M. De Valois, un personatge de mitjans del s. XVI? Pot tractar-se de la còpia d’una còpia? 

Estudi dels materials
Per tal de determinar la datació del quadre, s’han agafat tres micromostres: del gris de les estovalles d’altar, del blau del mantell de Crist i del groc del fons del paisatge. S’han enviat al laboratori Arte-Lab, especialitzat en l’anàlisi i la  documentació d’obres d’art. Les microanàlisis efectuades en els estrats de les mostres confirmen la datació de finals del segle XIX. 

Així doncs, el quadre seria probablement d’un autor/a, copista, que va fer la pintura, per encàrrec, l’any 1895. 

Consulta al Louvre
Per intentar esbrinar l’autoria del quadre s’ha fet una consulta al departament de Documentació de Recerca Científica del Louvre, que ens ha facilitat els registres d’inscripció de copistes del Louvre de finals del segle XIX. En aquestes llistes no hi figura cap autor ni autora amb el pseudònim de Marguerite M. De Valois.

En conclusió, el quadre El sopar d’Emmaús d’après le Titien és una peça única que mostra un capítol molt important de la història d’Andorra. En relació amb la datació, el resultat de les anàlisis de les micromostres confirma que és de finals del segle XIX. No obstant això, pel que fa a l’autoria, la investigació queda oberta. Encara hi ha diversos enigmes per descobrir!