Havia de ser a mitjans de febrer, però els clàssics imponderables d’última hora –no ens oblidem que es tracta d’una operació a tres bandes entre la propietat de l’edifici, Reig Patrimonia, que ha assumit la rehabilitació; el Comú d’Escaldes, que abonarà els 9.000 euros de lloguer mensual, i el ministeri de Cultura, que n’assumirà el manteniment ordinari– han retardat l’obertura del museu Carmen Thyssen Andorra fins després de la Constitució. Això sí, la primera exposició que recalarà a l’hotel Valira ja està lligada: el director artístic de la pinacoteca, Guillermo Cervera, va viatjar la setmana passada a Madrid per acabar de tancar els serrells de l’operació, i seran en total 26 obres. Ni una més ni una menys, i, com ja s’havia dit des del primer moment, recorreran tots els moviments artístics des de l’impressionisme fins al pop art i l’hiperrealisme nord-americà, passant pel cubisme, l’expressionisme i també el modernisme català, amb la presència garantida dels grans mestres internacionals: els noms i les obres, però, continuaran sent un petit misteri durant unes setmanes més.

Dalí torna a Sant Julià

Així que el Thyssen obrirà immediatament després de la Constitució. Amb aquest calendari se li avançarà Surrealisme a Catalunya: Salvador Dalí i els artistes de l’Empordà, que recalarà el 2 de març al Museu del Tabac lauredià i que s’hi quedarà fins al 28 de maig. Ja ho saben, perquè ho avançàvem a principis de setembre en aquest mateix racó de diari: es tracta d’una exposició coordinada pel Museu d’Art de Girona amb obres procedents majoritàriament del Museu de l’Empordà de Figueres així com del Cau Ferrat de Sitges i, atenció, del Thyssen-Bornemisza de Madrid, que obre aquest divendres les portes a l’Hermitage de Sant Petersburg. El Museu del Tabac n’acollirà una versió reduïda, però no gaire: de la setantena d’obres de l’exposició russa, a Sant Julià n’arribaran una quarantena. Seran, exactament, les del tercer àmbit de la mostra mare, titulada Dalí i els surrealistes empordanesos i que al costat d’un grapat de peces del mateix Dalí –entre les quals els dos bronzes que tenen aquí dalt: el Busto de mujer retrospectivo (1939) i La Venus dels calaixos (1971)– inclourà també obres de conterranis adscrits com ell al surrealisme, “amb la plana empordanesa, els sorrals d’Empúries i els paisatges minerals del cap de Creus com a font d’inspiració”, per dir-ho amb les paraules exactes de la comissària, Alícia Viñas. ¿Quins? Joan Massanet, Àngel Planells, Ángeles Santos Torroella, Esteban Francés, Jaume Figueras, Evarist Vallès, Jaume Turró i Antoni Pitxot, aquest últim amic i col·laborador de Dalí, així com director de la Fundació Gala-Salvador Dalí fins al seu traspàs, l’any passat.

¿Què ens perdrem? Doncs els altres dos àmbits de l’exposició que sí que caben a l’Hermitage: Artistes anteriors a Dalí, amb obra d’Eliseu Meifrén, Ramon Pichot, Sigfrid Burmann, Josep Blanquet, Caterina Albert, Josep Bonaterra, Marià Llavanera, Carles Ridaura i Frederic Marés, tots ells “referents pictòrics i artístics del jove Dalí”, segons la comissària, i Juan Núñez i l’Escola de Figueres, amb la figura proteica (i semidesconeguda) del Núñez del títol, dibuixant, gravador i professor de dibuix a l’Institut de Figueres on Dalí va estudiar, i a qui el pintor considerava el seu únic mestre. Al costat de Núñez orbiten estrictes coetanis de Dalí com ara Ramon Reig, Marià Baig, Joaquim Bech, Anton Casamor i Llorenç Cairó. L’única pega, en fi, és l’absència –confirmada ahir per la directora de la Fundació Julià Reig, Maria Martí– de Sueño causado por el vuelo de una abeja, celebèrrim oli del 1944 amb dos tigres saltant per sobre d’una Gala que pren el sol despullada, tan tranquil·la, i que constitueix el ganxo mediàtic de l’exposició: no viatjarà a Sant Julià. L’assegurança és massa cara.