Ho va advertir el director general adjunt d'Andorra Telecom, Cèsar Marquina, el dia que es va fer públic el conveni entre la parapública, el Govern i la fundació Museand –el paraigua jurídic del Thyssen- per a la cessió del soterrani del Node com a futura seu del museu: les obres del bloc Nord del complex, que confronta amb l'avinguda Meritxell i on s'ubicarà el Thyssen, són més complexes i avancen per tant més lentament que les de l'edifici Sud. Aquestes conclouran a mitjans d'any, dintre del termini fixat, i les del Nord s'allargaran fins al segon semestre. Marquina va assegurar que estarien acabades abans de fi d'any. Però el conveni de cessió publicat ahir al BOPA és una mica més prudent i estableix que  Museand no es podrà instal·lar a la nova seu "fins que finalitzin les obres de l'edifici Node i el Centre d'Arts Digitals estigui operatiu, fet que està previst per a l'1 de gener del 2027".

Així que, si tot va segons el calendari, haurem d'esperar onze mesos abans que el Thyssen obri les portes en aquesta cèntrica ubicació, amb entrada on havia estat la seu històrica d'Andorra Telecon i amb una superfície notablement ampliada: 961 metres quadrats, més del triple del que ha disposat al Valira aquests nou anys, distribuïdes en dues plantes. La primera, destinada a serveis generals i sala d'exposicions analògica, on penjarà part de la col·lecció permanent de la baronessa Thyssen –entre 40 i 50 obres focalitzades en l'art dels segles XX i XXI, amb especial atenció al modernisme català– i la segona, al Centre d'Art Digital pròpiament dit. El conveni de cessió hi fa especial insistència i de fet explica que Andorra Telecom s'hagi embarcat en aquesta aventura: es tracta, diu, "de construir un museu de referència en l'àmbit de la cultura digital, destinat a albergar exposicions i activitats culturals innovadores i experiències de caràcter immersiu o interactiu".

Com ja és sabut, la parapública assumeix el cost íntegre de les obres de construcció i adequació del futur espai museístic, i el Thyssen, en contrapartida, es compromet a abonar en el termini de deu anys la quantitat invertida per Andorra Telecom. La xifra total no es concretarà fins que acabin les obres, però s'estableix un import mensual que oscil·larà entre els 31.133 i els 40.065 euros. És a dir, entre 3,7 i 4,8 milions per als primers deu anys. Altres prestacions complementàries preveuen la cessió a Andorra Telecom d'un centenar d'entrades cada curs, i el dret de la parapública a utilitzar durant deu dies l'any la sala immersiva. Segons els plànols adjunts, el segon soterrani, on s'ubicarà l'espai immersiu, consta de dues grans sales, una de 300 metres quadrats i l'altra, de 280; el primer, d'una única sala d'aproximadament 200. 

La quantitat anual que el Thyssen haurà d'abonar en concepte de contraprestació per les obres assumides per Andorra Telecom –tècnicament, no és un lloguer, operació que segons fonts jurídiques li està vetada a la parapública– es cruspirà pràcticament l'aportació anual de 450.000 euros que el Govern destina al museu. Museand compta a completar el pressupost amb els ingressos per taquilla. Aquí és on caldrà veure l'impacte del trasllat al rovell de l'ou de l'eix comercial, i com això es tradueix en el nombre de visitants. La mitjana de les nou exposicions que han desfilat des del 2017 pel Valira va ser de 13.600 entrades anuals, amb un màxim de 18.000 el primer any de funcionament. Al Node les expectatives són molt més ambicioses i la forquilla oscil·la entre els 50.000 i els 140.000 visitants anuals.  La referència són el Cirque du Soleil –64.000 entrades l'última edició– i Vang Gogh Alive, que espera que fins al 6 d'abril n'hi desfilin 25.000. 

Pel que fa al tall del Thyssen, que són les exposicions, per a l'espai digital es produiran ad hoc, que després d'intentarà exportar a d'altres equipaments, diu el conservador de les col·leccions de la baronessa, Guillermo Cervera, i a l'analògica s'hi combinarà la col·lecció permanent amb obres convidades, incloses teles que no han sortit mai d'Espanya. Es tracta, conclou, de dotar el Thyssen Andorra d'identitat pròpia per diferenciar-lo de la resta de franquícies de la marca –Madrid, Màlaga, Sant Feliu i Barcelona, quan obrin les instal·lacions de l'antic cine Comèdia.