El trencaclosques de Santa Coloma

Quinze mesos va trigar el ministeri a decidir on aixecaria l’edifici que acollirà definitivament els frescos de Santa Coloma: serà, segur que ho recorden, a la rotonda d’Enclar. Ho vam saber la setmana passada de forma indirecta, per no dir obliqua, i perquè el Govern va obrir la convocatòria del concurs per triar el projecte definitiu. Una decisió d’enorme transcendència perquè el conjunt mural, adquirit el 2007 per 3,7 milions d’euros, és una de les joies del patrimoni artístic de titularitat estatal, però que el ministeri no ha cregut necessari explicar amb la llum dels taquígrafs de les grans ocasions.

No sabem ni el calendari aproximat –detall en absolut menor perquè la tardor del 2018 el servei de Patrimoni, on avui es conserven els frescos, es traslladarà a l’hotel Rosaleda d’Encamp– ni com afectarà aquest nou equipament la butxaca de l’executiu, més enllà dels 800.000 euros de què la ministra Gelabert va parlar el juliol del 2015, quan encara no se sabia ni on anirien. Tampoc la superfície total de la parcel·la. L’únic segur és que l’edifici, un contenidor de nova planta, es construirà a la rotonda d’Enclar després de descartar-se una altra parcel·la, aquesta de propietat privada, adjacent a l’església, que va a espetegar a l’aparcament a través del talús i que era la preferida del ministeri. Però va sortir llufa.

La parcel·la escollida, en fi, té una complexitat administrativa que obligarà els arquitectes a fer filigranes a l’hora de concebre el projecte: la propietat se la reparteixen el Comú de la capital i un particular. La titularitat d’aquest últim abraça la zona enjardinada i d’ús públic de la rotonda i no s’hi construirà, ni en superfície ni en soterrani; el Comú, per la seva banda, hi aporta un terreny de propietat i lliure de càrregues, on s’aixecarà l’edifici, i la superfície sobrant d’una reserva de viabilitat –cap a la caserna de bombers– que no es va executar perquè es va construir una via menys ampla de l’inicialment previst.

Un trencaclosques, ja ho veuen, perquè es tracta d’una parcel·la escindida en tres parts... i que, per si no n’hi havia prou, cau de ple en la zona 3 o d’influència de l’entorn de protecció de l’església, aprovat el 2010 i per tant no afectat per la modificació de la llei de patrimoni del juliol de 2014: “Tota nova construcció en aquesta zona ha de tenir en compte la tipologia i els vials existents o previstos, amb la finalitat de no trencar les característiques de l’entorn en què s’inscriu.” Però la veritat és que es tracta d’un entorn trinxadíssim i que els precedents –recordin el pont de la Margineda– no conviden a l’optimisme.

Cal suposar que tot això, juntament amb la connexió al monument, es concretarà quan es conegui el projecte guanyador, al desembre. El que sí que s’ha confirmat és que la cessió de la parcel·la ha sigut gratuïta i que el ministeri s’estalviarà per tant el pessic que hauria hagut d’abonar per la compra o lloguer de l’espai.