Sant Miquel d’Engolasters estrenava ahir entorn de protecció. Una notícia òptima per a la candidatura sobre els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus, que ha de passar al setembre l’examen decisiu per part dels tècnics de la Unesco. Amb Sant Miquel ja són set els monuments de la candidatura oficialment protegits: faltarà només Sant Joan de Caselles, imminent, i el ministeri ja ha assumit que no arribarà a temps amb els de Sant Romà de les Bons i el de Sant Climent de Pal. Confia que n’hi hagi prou amb el pla especial, en el cas d’aquest últim, i amb  el pla de rehabilitació, en el del conjunt encampadà.

Sant Miquel és a més el 18è monument blindat. I el tercer aquesta legislatura. Una fita sense precedents perquè des de la reforma de la llei del Patrimoni instada el 2014 pels comuns demòcrates –recordin, la que va retallar de 100 a 20 metres els perímetres cautelars– només se n’havia aprovat un, el de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp. El ministeri va aturar fa dos mandats els entorns, per adaptar-los a la nova llei del patrimoni –s’havia d’aprovar el 2022, i encara l’esperem– i només va prémer a fons l’accelerador, amb o sense nova llei, quan va entendre que sense entorns la candidaura de la Unesco corria perill. Era lògic: per què havia de distingir la Unesco amb una etiqueta d’excel·lència un patrimoni que ni nosaltres ens havíem molestat a protegir?

Però convé posar aquesta fita en perspectiva: hi ha mig centenar llarg de monuments sense entorn. I recordin que la llei vigent, que és del 2003, prescrivia un termini de dos anys, dos, per elaborar i aprovar els entorns de protecció de la setantena de Béns d’Interès Cultural (BIC) que l’han de tenir. Han passat 23 anys i només n’hem protegit 18. El de Sant Miquel afecta les construccions adjacents a l’església i a l’últim tram de la carretera a partir del revolt que apunta cap al pla d’Engolasters.  Però és una evidència que les visuals des del fons de la vall fa anys, per no dir decennis, que van ser engolides pel boom urbanístic i el bosc de xalets que ha florit a la carretera. L’entorn pretén salvar el que queda d’aquella fita paisatgística que se li reconeix a l’església. Però el cert és que des del fons de vall ja no queda res a protegir. Sant Martí és pràcticament invisible. Facin la prova i mirin des d’Emprivat, les tan criticades torres. El nyap perpetrat a la carretera d’Engolasters sembla que no molesti ningú. I aquesta és la demostració empírica que l’entorn de protecció arriba tard. Tardíssim. 

Les visuals de Casa de la Vall, al Superior

Pot semblar oportunista, potser demagògic, parlar de les visuals de Sant  Miquel d’Engolasters des de la vall central. Però és que és la preservació de les visuals un dels arguments que justifiquen els entorns de protecció i les restriccions que se’n deriven per construir a la zona d’acompanyament –la més pròxima, en un radi de 20 metres al voltant del monument– i la preventiva, “que inclou la major part de les visuals i d’elements paisatgístics que l’acompanyen”. Recordin el perímetre de Casa de la Vall, que la Batllia va tombar al març després del recurs de nul·litat presentat per tres dels propietaris afectats perquè consideraven que les limitacions al dret de propietat que els imposava el decret només els pot regular una norma de rang legal. El text de l’entorn apel·lava una altra vegada a les visuals del monument, i no cal donar gaires voltes per entendre que les visuals de Casa de la Vall les va liquidar el nou Consell General i la plaça adjacent, construït entre el 2004 i el 2011. Una altra vegada l’entorn arriba tard. Ara, quinze anys. Per cert: el Govern va recórrer i la nul·litat és avui al Superior. A veure com acaba la cosa.