A baix saben que ha arribat la primavera pels anuncis de el Corte Inglés. O ho sabien, potser ja ni es fan. Però nosaltres sabem que arriba la campanya de Nadal, enceses de banda, per la gala anual de la Grossband, que arriba a la 8a edició, com sempre al Prat del Roure i atenció, amb un convidat estelar: Miquel Àngel Pascual, una de les tres potes de la Trinca, la llegendària banda de cançó-samfaina que als 70 i 80 va arrasar a Catalunya i també a Espanya (Trempera matinera, El baró de Bidet, Quesquesé se merdé) i a qui Jordi Barceló, director artístic i ànima de l’invent, ha volgut retre homenatge amb motiu del traspàs de Toni Cruz, que amb Josep Maria Mainat completava la formació. Pascual desfilarà el 3 de desembre pel Prat del Roure en la primera ocasió que un dels artistes homenatjats trepitja l’escenari escaldenc. Serà la mateixa Grossband qui acompanyarà el xouman català, i sabem fins i tot la cançó que cantarà, per si la volen refrescar al YouTube. Serà La patata, culminació de la poesia satírica catalana de l’últim terç del segle XX: “Diu la teoria de l’evolució/ que venim dels micos, quina aberració./ I és evident que l’home ve de la patata,/ de la patata, de la patata”. 
Així que la Trinca posarà el toc setanter de la gala. Però hi haurà quatre tributs més: Tom Jones, de qui aquest curs celebrem el 85è aniversari i a qui prestarà la veu el nostre Jordi Botey; Bruno Mars, a càrrec de l’ex-Petit Cantor Nil Graells, que aquest 2025 bufa les primeres 40 espelmes; Celia Cruz, pel centenari del seu naixement, i ningú millor per encarnar la reina del bolero que una paisana seva, Lia de Cuba; i atenció, perquè hem deixat el millor de tot per al final: Ray Charles (1930-2004), que hauria fet 95 anys i que Manel Soriano tindrà la difícil papereta de ressuscitar. I serà un homenatge especial perquè el cantant i pianista va ser un dels culpables del naixement del Festival de jazz. Ho recordava el conseller de Cultura, Valentí Closa, l’home que ha fet possible que Escaldes torni a parlar de jazz. Charles va protagonitzar el 16 de juliol del 1983 un memorable concert a la vela del Parnal. Segons la implacable crònica de El País que en va firmar Mingus B. Formentor. Es veu que Charles va arribar a l’escenari a bord d’un flamant Mercedes de qual en consigna fins i tot la matrícula (capicua, 23.932, una atenció de l’organització a les dèries supersticioses de l’estrella). Acompanyat d’una banda de 17 músics –a la Grossband són habitualment 23, una trentena comptant-hi els reforços i la col·laboració de les Raelettes, va encadenar un grapat d’èxits immortals (I can’t stop loving you, Baby please don’t go, Songs, Women and wine i, naturalment, Georgia on my mind), però es veu que l’acústica va ser nefasta –“Sus propios técnicos de sonido y la obsesión de la discográfica por las eventuales piraterías estropearon la sonorización: grave agravio al paraíso de la hi-fi”. No hi va fer a res: l’organització ho va interpretar com un èxit i dos anys després naixia el Festival de jazz.
Abans d’acabar completem la nòmina d’artistes que participaran en la gala, amb el cos de dansa de Líquid Dansa i les corals Rocafort i Petits Cantaires Lauredians, dirigides per Brigit García.