Robert Lizarte no repetirà com a president de Velles Cases. La decisió la va prendre a la primavera, just després de concloure la primera campanya de les pedres Stolpersteine, i ho va comunicar de seguida a la junta perquè hi hagués una successió ordenada. I així serà: Lizarte deixarà demà la presidència de l'entitat, i l'assemblea convocada a la sala d'actes del Complex encampadà ratificarà la llista que encapçala Francina Pons, l'única que hi concorre.

Lizarte se'n va amb la sensació del deure complert: quan va assumir el càrrec, el març del 2022, es va trobar una entitat marcada pel lideratge personalíssim de Claude Benet, que l'havia salvat de la desaparició i que durant els seus sis anys de mandat en va propiciar la renovació generacional i la va obrir a la societat. D'aquí va sortir la junta de Lizarte, amb un primer objectiu claríssim: guanyar múscul, massa social. I així ha sigut: els 84 socis actius de fa quatre anys s'han multiplicat per tres i avui són 229: "I encara no hem tocat sostre: podem créixer més, i ho hem de fer, perquè no és el mateix anar a parlar amb les administracions en nom d'un centenar de ciutadans que de mig miler".

Així que primer objectiu complert. Lizarte ha imbuït Velles Cases d'un tarannà més conciliador i potser no tan combatiu, però també és veritat que van ser la insistència, per no dir l'obcecació del seu predecessor, i la tendència de Benet a parlar alt i clar, els que van salvar el Fargo i molt probablement cal Ribot. A més de ventilar l'associació i d'ampliar-ne notablement la massa social, la junta sortint ha assumit com a pròpia la campanya per honorar les víctimes andorranes del nazisme amb plaques Stolpersteine, ha consolidat la col·laboració amb les institucions, assenyaladament amb el ministeri de Cultura –amb el cicle de conferències de tardor al Rosaleda– i amb el Consell General, ha continuat programant periòdiques excursions de descoberta de la història d'Andorra –l'última, quinze dies enrere, al monestir de les Avellanes, panteó dels comtes d'Urgell– i ha continuat la restauració del Fargo, una herència "difícil", diu Lizarte, que arriba per fi a la recta final i que amb tota seguretat la pròxima junta podrà estrenar. L'únic que ha quedat al calaix és una col·lecció de retallables amb les esglésies i monuments del nostre país que es pretenia repartir entre els escolars, a l'estil d'una iniciativa similar de Crèdit Andorra a mitjans de anys 80: "La nostra vocació ha sigut ser útils a la societat, conscienciar el ciutadà de la necessitat de preservar el patrimoni, en la línia dels objectius fundacionals, que no són altres que salvaguardar el patrimoni cultural, cridar l'atenció sobre els perills que l'amenaces, i instat les accions necessàries per salvaguardar-lo". 

Tots els projectes en curs els assumirà la junta de continuïtat que presidirà Pons, amb Pilar Casarramona (vicepresidenta), Lourdes Martorell (vicepresidenta segona), Anna Zamora (secretària) i Jordi Güell (tresorer). Tant Lizarte com el seu vicepresident, Quim Valera, continuaran vinculats com a vocals a la junta, que completaran Imma Garrallà, David Mas i Domènec  Bascompte. Dels deu membres, les úniques incorporacions són Zamora, Garrallà i Mas.

Lizarte deixa la presidència de Velles Cases, en fi, perquè considera tancat el seu cicle i també per la necessitat de replantejar les seves responsabilitats, recordin que ara fa un any va assumir la direcció del departament de Cultura del Comú de Canillo. Pons, per la seva banda, serà la vuitena presidenta de l'entitat, després del fundador, Claude van Dicj (1984-1989), Enric Palmitjavila (1989-1997), Josep Marsal (1007-2004), Jaume Ramond (2004-2014), Antonieta Estañol (2014-2016), Claude Benet (2016-2022) i el mateix Lizarte.