Era la peça central de l'oratori de Casa de la Vall. I tornarà a ser-ho quan a partir de dilluns la seu històrica del Consell General obri de nou les portes després de vuit mesos a l'UVI. L'acompanyaran la imatge de Sant Ermengol, el monumentral rellotge de peu i l'arca de les Sis Claus, l'antecessora de l'actual Armari. Totes, degudament restaurades. El que no hi tornarà serà l'altar que convertia l'estança adjacent a l'hemicicle en capella domèstica. Es tracta de guanyar espai i de redistribuir-hi les peces perquè guanyin protagonisme, especialment l'arca, que hi ocuparà l'espai fins ara reservat a l'altar. 
Però avui toca el Tríptic dels consellers, singular peça que representa l'escena de la Crucifixió, amb Jesucrist a la Creu i, als seus peus, la Verge Maria i Sant Joan, que ahir mateix va tornar a Casa de la Vall després del lífting a que l'ha sotmès la restauradora Mireia García. Se'n desconeix l'autor, data de la primera meitat del XVII –és per tant anterior a l'adquisició de Casa de la Vall, el 1702– i amb tota probabilitat va ser un encàrrec del Consell de la Terra. La paradoxa és que el principal problema a què ha hagut de fer front són les intervencions anteriors, una al 1962, l'any de la rehabilitació integral de Casa de la Vall, i l'altra, l'abril del 1892, segons una inscripció amb firma –les inicials V. R. A.– que figura a la part inferior del porticó.
I constituixen un problema perquè, diu, els seus predecessors van practicar-hi una neteja aparentment capritxosa, amb fragments molt nets al costat d'altres de molts bruts, abundants repints i sobretot, sobretot, amb llacunes estrepitoses: assenyaladament, les desenes, per no dir centenars de taquetes negres que colonitzen les cames de Jesuscrist i la túnica del Baptista. Probablement per falta de material adequat –bisturí, diu– ni al 1892 ni al 1962 es van netejar aquestes taques, i en canvi van aplicar-hi per sobre el preceptiu vernís, de manera que ara hauria calgut treure el vernís i els múltiples repints per poder-les eliminar. Una operació massa arriscada, en opinió tant de la restauradora com del director de la intervenció a Casa de la Vall, Eudald Guillamet. Així que van decidir "maquillar" amb aquarel·la –i per sobre del vernís primitiu, recordin– la mena de varicel·la que li havia sortit a Crist.
El més curiós de tot és l'origen, d'aquesta urticària: les taquetes negres són els excrements de les mosques que durant els tres últims segles havien fet vida a la capella de Casa de la Vall. Una afecció habitual en les obres d'art d'edat provecta, però de gestió en aquest cas diabòlica per la capa de vernís amb què les van recobrir. L'objectiu de la intervenció ha sigut, per tant, facilitar la lectura de la peça i retronar-li l'homogeneïtat que havia perdut a causa d'una restauració irregular, exhaustiva en alguns punts, deixada en altres. Pel que fa a l'escena central, i a banda del maquillatge subtil de les caquetes de mosca, García s'ha limitat a netejar la superfície: "No semblava que estigués especialment bruta, però hi passaves el cotó i quedava de seguida renegrit: eren les restes de la nicotina, dels anys que es podia fumar a la sala de plens". També s'ha netejat el marc daurat que envolta la Crucifixió.
Això, pel que fa a l'escena central. Queden els porticons. A la part interior, la que es veu habitualment amb el tríptic obert, amb la mitra i l'escut de la casa de Bearn, hi abunden també els retocs i els repints al costat de fragments originals, i la intervenció es va concentrar en els afegits posteriors. A la part exterior dels porticons, que queda habitualment amagada, se'n va retira parcialment el vernís, "no tot perquè estava totalment enfosquit i hauria quedat tan clar que el contrast hauria sigut massa dràstic, així que vam optar per deixar-hi una mena de pàtina". Per acabar, s'ha ressaltat l'oval amb el cristograma, IHS. I és precisament als porticons on la restauradora hi veu la clau per interpretar l'origen de la peça: "La mitra i l'escut dels Bearn ens diuen que es tracta d'un encàrrec institucional, que va ser una obra feta expressament per al Consell, no reaprofitada".
La mateixa restauradora li ha tornat els colors originals al magnífic rellotge de peu, fa 2,40 metres d'altura, del segle XIX i estil imperi, amb la mala fortuna que l'esfera no conserva ni el fabricant ni l'any exacte que es va construir. García n'està especialment satisfeta. 
Al costat del tríptic i del rellotge s'exposarà, ja s'ha dit, l'arca de les Sis Claus, que ha restaurat el servei de Patrimoni. També tornarà, naturalment, la imatge de Sant Ermengol, el patró de Casa de la Vall, amb la seva penya i després d'haver passat també per cal restaurador.