Semblava una ocurrència, gairebé un oxímoron que el primer festival de cultures urbanes de les Valls Neutres tingués lloc precisament a Canillo, la més rústica de les nostres parròquies. Però no només no ho era, sinó que l'organització, amb Andrea Camp al capdavant, ha optat per explotar a fons el que semblava una contradicció, que audaçment ha convertit en un dels punts forts de la proposta. Com? Anant fins al final, abandonant el marc urbà i buscant un entorn exclusivament natural. I això és el que ha trobat al Sunset Park del Peretol, que serà divendres i dissabte l'escenari de la segona edició. Es tractava, diu Camp, de crear un espai de trobada per a disciplines que comparteixen sovint practicants però que, com a mínim al nostre país, mai no havien tingut l'oportunitat de confluir. I aquest és el plus que ofereix el segon Virolat: al grafiti i al rap, que en són la marca de fàbrica, hi afegeix aquesta vegada l'snow skate, disciplina en expansió que consisteix a treure-li les rodes a una taula de skate i a llançar-se per la pista disposat a caure a terra les vegades que faci falta, perquè aquí no vas lligat. Pur reciclatge. 

Es veu que el Peretol és la meva nacional del snow skate, i cap aquí se n'ha anat el Virolat. Hi ha ajudat, tot s'ha de dir, l'escàs interès que el Comú de Canillo ha mostrat per la continuïtat del festival: es veu que ja té prou murs pintats amb el de l'Aranyeta, tunejat l'any passat pels primers grafiters del Virolat, i amb els de Sam Bosque. Així que cap al Peretol. La recepta és aproximadament la mateixa, grafiti, rap i fotografia, sota el lema Fora pista, que cal interpretar aquí com la voluntat d'anar una mica més enllà dels camins trillats, de les idees preconcebudes, d'explorar el que hi ha als marges, de donar veu a les ànimes vocacionalment dissidents. 

El plat fort de la jornada inaugural serà la batalla de rap (19 hores), oberta a tothom i amb inscripcions mitja hora abans de l'inici. L'endemà, en la clausura, concert a càrrec de Cire, una de les joves raperes del prolífic planter local. És precisament aquesta insistència en el talent de casa i emergent una de les dèries de Camp. Per això quatre dels nous grafiters convidats a la segona edició són artistes locals: Marcel Llovera, aka Malov; Toec, Atom i Miski, perquè ja saben que els grafiters gasten noms com a molt bisil·làbics, com si els fes mandra malgastar temps i saliva. La nòmina la completen un grapat d'artistes internacionals provinents de París (Pia, Kabrit), Barcelona (Tropidelia), Berga (Renoz) i Les Franqueses del Vallès (Yawe). En lloc del mur de l'Aranyeta, l'organització els ha habilitat dos trams de contenidors dels túnels del snow park i uns murs instal·lats ad hoc. El cartell artístic el completen els sis guanyadors del concurs organitzat al Lycée, que crearan un grafiti col·lectiu, taller de sketching, l'exposició Paisatges subtitulats, sobre el grafiti a l'espai rural, del fotògraf francès Jean-Guy Ubiergo, i l'snowskate  contest, a càrrec dels DJ Nil Graells i Ciretek.

I fins aquí, la segona edició del Virolat, en un marc inèdit i amb la intenció de convertir-se en la cita anual de les anomenades cultures urbanes. L'any passat semblava una estupenda, agosarada, prometedora ocurrència. Aquest pot ser el de la consolidació, per poc que el públic respongui amb l'entusiasme que mereix.