Els 20 metres d’entorn de protecció cautelar que establia la modificació de la llei del Patrimoni aprovada el 2014 són “insuficients per garantir la conservació dels béns mobles d’interès cultura, sobretot en el cas dels monuments que se situen en zones no urbanitzades”. Així ho admet el ministeri en resposta a pregunta escrita formulada pel Grup parlamentari socialdemòcrata. Aprofita per recordar que la dràstica retallada de l’entorn cautelar, dels cent metres originals que preveia la llei del 2003 als 20 de la del 2014, va venir motivada per perquè “els entorns no s’estaven resolent al ritme adient i l’aplicació havia generat controvèrsia quant a les competències”. El cert és que van ser els comuns, a l’època gairebé tots de color taronja, els que van moure cel i terra per retallar el cautelar. I el cert és també que en els nou anys transcorreguts se n’han aprovat tres. Avui n’hi ha en total catorze vigents, i en queden 58 de pendents. És evident que retallar no va agilitar-ne la tramitació, sinó més aviat el contrari.
Així ho admet de nou el Govern, que treballa –recorda– en una nova llei del patrimoni que no es focalitzi tant en els monuments de forma individual com en els conjunts històrics i els paisatges culturals. Val també a dir que l’anterior titular de Cultura s’havia posat la tardor passada coma data límit per consensuar l’esborrany amb els comuns i començar-ne la tramitació parlamentària, i que un any després ens trobem exactament al mateix lloc. Amb una sola bona notícia: l’aprovació de l’entorn de Sant Serni de Nagol, pendent ara d’exposició pública. N’hi ha tres més de previstos: els de Casa de la Vall, abans que acabi l’any, i ja el 2024, els de Sant Miquel d’Engolasters i de Sant Joan de Caselles, segons el criteri del ministeri de prioritzar els monuments que formen part de la candidatura Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus.
D’altra, el ministeri destinarà 30.000 euros a consolidar les zones sorrenques del jaciment de la Roureda de la Margineda que han perdut consistència, en la primera acció que deriva del pla de conservació redactat per Eudald Guillamet i els tècnics del ministeri.