Diari digital d'Andorra Bondia
altars, romànic, Cerdanya, Salòria, Bastardas
altars, romànic, Cerdanya, Salòria, Bastardas

Els altars de la Cerdanya: una guia


Escrit per: 
Redacció / Foto: MNAC

Segur que recorden l’altar de Sant Romà de Vila: l’original del segle XIII es conserva, és clar, al MNAC barceloní. Fa uns anys s’hi va instal·lar una rèplica quasi exacta, i això -instal·lar còpies de les obres d'art avui al (diguem-ne) exili- és precisament el que reclama l’historiador català Alfred Pérez-Bastardas per als frontals d’altar romànics de la Cerdanya en la monografia titulada exactament així -Frontals d'altar romànics de la Cerdanya- que acaba de publicar Salòria. Tan sols tretze han sobreviscut fins a nosaltres, i d’aquests tretze, només dos –els de Sant Andreu d’Angostrina i de Sant Esteve de la Tor de Querol– s’han conservat in situ. I de dos més –el de Guils i el de Mosoll– se’n va fer la còpia reglamentària. La resta es reparteix entre el Prado madrileny, el museu d’art de Worcester (EUA), el museu d’arts decoratives de París, el centre d’art sacre d’Illa del Tet i, sobretot, el MNAC.I ens els havíem d'imaginar -i el que costa, això- fins que ha arribat Bastardas per posar-hi solució i ordre.

Els tretze cerdans constitueixen un bon percentatge de la seixantena de frontals que s’han conservat a tot Catalunya, un tresor que Bastardas posa al mateix nivell que les pintures murals coetànies però que, paradoxalment, resulten molt menys conegudes i per això mateix –diu– “hem de reivindicar-les”. No és l’autor un maximalista que reclami el retorn de les peces a l’emplaçament original, però sí que insisteix en l’oportunitat d’instal·lar-hi còpies fotogràfiques d’alta qualitat que revaloritzin el patrimoni local i es converteixin a la vegada en atractiu turístic. La qüestió, és clar, és qui paga aquestes rèpliques.

L’altar de les Bons, en fi, va sortir de l’anomenat taller de la Seu, que va ser entre els segles XII i XIV i juntament amb els de Puigcerdà i Ripoll un dels focus artístics del moment. I sempre que entenguem el taller –adverteix– no com un espai físic sinó com un grup d’artesans que treballava sota el guiatge d’un mestre que els dota d’uns trets estilístics comuns. Els frontals eren peces de fusta que es col·locaven a la part del davant dels altars amb escenes que il·lustraven les vides dels sants titulars o dels patrons del poble, perquè –diu– els fidels, habitualment analfabets, poguessin seguir el sermó. N’hi havia a cada parròquia i, com amb la pintura mural, quan es feien malbé per la humitat, s’embrutaven o simplement, canviaven els gustos, els rectors els retiraven a la sagristia o se’n desfeien. I no va ser fins a principis del XX, amb les campanyes de la Junta de Museus, que van ser recuperats... i habitualment venuts.

Entre els tretze censats per Bastardas hi ha, en fi, el que es coneix com a frontal de la Seu o de l’Apostolat, urgellenc si ens posem estrictes, però que ha inclòs entre els cerdans perquè els experts l’emparenten amb el d’Ix. Posats a destacar-ne un, es fixa especialment en el de Guils, per la gran vistositat –diu– però no esperdin el de Saga, conservat a París, que fins ara només coneixíem per la versió en blanc i negre de Catalunya Romànica i que per primera vegada es reprodeix a color. Coseta rara i estupenda, aquests Frontals, ja ho veuran, en una línia molt, però molt Salòria.

altars
romànic
Cerdanya
Salòria
Bastardas

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte