En els documents de l’arxiu londinenc apareixen referències a converses que membres d’aquest servei anglès, creat en el marc de la Guerra Freda, van mantenir amb la secció espanyola de l’organització per valorar les possibilitats d’un atac contra Andorra. En aquell moment, un funcionari britànic, que apareix en els papers citat com el major Richardson, hauria estat l’ideòleg de l’atac, que hauria justificat pel fet que “la central elèctrica d’Andorra subministra no només energia elèctrica a França sinó també a mitja Catalunya”.
A partir d’aquest suggeriment de Richardson, els documents mostren com s’hauria encarregat un estudi del cas per determinar la possibilitat de l’atac contra l’objectiu andorrà. La tasca d’“investigar a fons l’assumpte” va ser encomanada al tinent coronel Burge i al lloctinent Arthur Nicholls, segons consta en els documents. Es proposava que l’acció es fes aviat perquè la central andorrana subministrava energia a dues fàbriques d’alumini i també als trens elèctrics del costat francès dels Pirineus. La producció d’alumini era un element clau de la indústria de guerra en aquella època.
En el procés de planificació de l’atac contra Andorra (els documents no acaben de dir explícitament si l’atac seria en forma de bombardeig), es va demanar assessorament per conèixer els avantatges i desavantatges del projecte i la manera també de minimitzar-los. Es va arribar a la conclusió que l’atac contra Andorra no seria recomanable.
Els papers deien que el “poder de l’estació és molt petit i l’efecte [de l’atac] en França seria molt poc, només tindria el valor de molèstia” . També conclouen que “els ciutadans d’Andorra tindrien una reacció immediata i violenta contra els anglesos perquè es quedarien sense llum i les possibilitats d’una acció futura en cooperació amb ells es reduirien”.
Els anglesos van desestimar l’atac contra el Principat, ja que consideraven que “el Govern espanyol s’ofendria perquè veuen Andorra com una província espanyola”, diu l’informe. Els documents també mostren com els espies britànics entraven en contacte amb exiliats espanyols a Andorra per fer accions cap a la França ocupada.
Per al pla d’atac a Fhasa se suggeria enviar un dels espies, citat amb el nom de Muirhead, a contactar amb un altre agent secret destacat a Andorra, de nom Bertrand, que tenia com a amic el canillenc Francesc Areny, segons els documents.