Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Seu, Banys de Sant Vicenç, front del Segre, Civís, Organyà, Obiols, Guerra Civil, hospital de sang, hospital de campanya
Andorra, la Seu, Banys de Sant Vicenç, front del Segre, Civís, Organyà, Obiols, Guerra Civil, hospital de sang, hospital de campanya

Els Banys de Sant Vicenç: crònica negra


Escrit per: 
A. L. / Foto: Gimbernat

Segur que s’hi han fixat, en l’edifici abandonat i d’aspecte tètric, com sortit d’una novel·la de terror victoriana, que s’aixeca a l’N-260, al costat dels Banys de Sant Vicenç. Doncs la història que s’hi oculta confirma aquests funestos presagis. Avui ningú no ho diria, però resulta que es tracta del nou edifici amb què els propietaris dels Banys van ampliar a finals del segle XIX l’establiment. Una mola de sis pisos i una quarantena d’habitacions, imponent per l’època i pel lloc. Tan imponent, que l’estiu del 1936 –acaba d’esclatar la Guerra Civil– va ser confiscada per l’exèrcit republicà i convertida en hospital de campanya. O de sang, com també se’n deia, i molt pròpiament.

El cas és que a partir del febrer del 1938, quan el front del Segre s’estabilitza, és aquí on anaven a espetegar els ferits procedents del Pallars. Sovint, després d’haver patit un autèntic calvari durant el trasllat: tres o quatre hores fins a la primera parada, a Sant Joan de l’Erm, i a sobre d’una llitera que duien a peu un parell de sanitaris a qui no era estrany –diuen les cròniques– que els ferits els caiguessin daltabaix per les males condicions dels camins. A Sant Joan de l’Erm els feien una primera cura i els evacuaven cap a l’hospital de campanya: els Banys de Sant Vicenç, en aquest cas.

I que la cosa anava de debò ho demostren les xifres de baixes: al cementiri improvisat en unes rases just al davant dels Banys, en un paratge anomenat les Vinyes, hi van ser enterrats dos centenars de soldats republicans. Sabem fins i tot de què van morir alguns d’ells: ferides de guerra, febres tifoides, broncopneumònia, grip, meningisme tòxic i urèmia aguda. El 1962 se’n van exhumar les restes d’un centenar d’ells; tan sols se’n van identificar 21, i totes van ser traslladades, per cert, al Valle de los Caídos. Pertanyien a la 119a i a la 133a brigada mixta, a la 133a brigada, al X cos d’exèrcit, al 3r i al 27è batalló, i a la 24a divisió. Això, els que s’han pogut determinar. L’hospital dels Banys de Sant Vicenç va estar operatiu fins al 8 de febrer del 1939, quan hi arriben les tropes franquistes i el converteixen en caserna. Quan finalment en van marxar, els propietaris se’l van trobar en tan mal estat que van desistir de reobrir-lo. És clar que tampoc hi devia ajudar el funest historial.

Doncs aquest és un dels dramàtics i molt desconeguts episodis que repassen els historiadors Eva Casassas, Jacint Altimiras i Lluís Obiols a Apropament a la història dels hospitals de la Guerra Civil a l’Alt Urgell, publicat a l’últim número de Gimbernat: revista d’història de la medicina i de les ciències. A banda de la llista amb els noms dels 21 soldats republicans procedents de la fossa comuna dels Banys de Sant Vicenç avui al Valle de los Caídos, els autors han identificat un dels doctors que hi van servir: l’oftalmòleg barceloní Josep Casanovas, que al principi de la guerra va ser destinat a la clínica militar de Manresa i a qui l’agost del 1938 trobem en aquest sector del front. Aquest Casanovas formava part de l’equip mèdic –capità, tinent metge, dos practicants, un transfusor de sang i les infermeres– destinat a l’hospital.

El dels Banys de Sant Vicenç és, en fi, un dels sis que Obiols i companyia han localitzat a l’Alt Urgell. Poden semblar molts, però és que el X cos d’exèrcit i la 26a divisió tenien el quarter general a la Seu, amb les forces desplegades per la zona de Sant Joan de l’Erm i l’objectiu de protegir l’Alt Urgell –i les centrals hidroelèctriques– de les tropes franquistes que el febrer del 1938 ja havien arribat al Pallars. L’hospital d’urgència que es va habilitar a Cal Gravador de Canturri per atendre els ferits de la batalla de les Pedres d’Auló, el maig del 1938, rivalitza en dramatisme amb el dels Banys de Sant Vicenç: a Cal Gravador encara s’hi conserva la gran taula de fusta d’avet on es dipositaven els ferits; els més greus eren evacuats als Banys de Sant Vicenç, però a Canturri també hi van deixar la pell una desena de soldats, enterrats en una fossa comuna –encara intacta– al lloc conegut com l’hort de la Font. També aquí els autors posen nom i cognom als doctors que hi van servir: Joaquim Boadella i un tal Lorca.

La llista d’hospitals de campanya es completa amb el de la Basseta, a tocar de Sant Joan de l’Erm; el de Civís; el de les escoles d’Organyà, localitat durament castigada pels bombardeigs de l’1 i del 25 de desembre del 1938, que van causar una quarantena de morts, i els tres que han localitzat a la Seu –les Monges, Sant Agustí i un tercer assignat a les brigades internacionals i del qual es desconeix la ubicació. El doctor Àngel Latorre, el cirurgià Àngel Rierola, el practicant Amadeu Foz i, en fi, el besalunenc Joaquim Bonet -el doctor Bonet!- són alguns dels facultatius que hi van prestar servei.

Andorra
la Seu
Banys de Sant Vicenç
front del Segre
Civís
Organyà
Obiols
Guerra Civil
hospital de sang
hospital de campanya
Número de vots: 194
Comentaris: 7

Comentaris

Crònica negra no! Memòria històrica! La crònica negra seria el que feien els passants de frontera que robaben a mig camí.
Doncs quin canvi !!! Avui es el lloc ideal i fantàstic per anar a relaxar-te al balneari o fer un bon àpat al seu restaurant.
Els Banys de Sant Vicenç és un indret molt maco, on brollen de manera natural aigües termals i on hi ha un establiment centenari que que te el mateix nom ja que es un balneari. No em sembla ni encertat ni just per l'establiment ni per l'indret el títol de l'article, crec que la memòria històrica, com deia l'amic Rafel Llobet, no es mereix aquests titulars sensacionalistes tan poc seriosos.
Estic totalment d'acord. No crec necessari un titular d'aquestes característiques, que d'entrada sembla, si més no, dimonitzar els Banys de Sant Vicenç El titular i la foto et transporten directament a alguna novel.la gòtica..Aneu en compte siusplau
Crec que hauríeu de vigilar com dieu les coses d' un establiment familiar obert avui dia. Els banys és un lloc encantador no hi falta cap detall, nosaltres hi celebrarem la comunió del nostre fill...
Noi o noia periodista. No sé que ets perquè signes només amb les inicials. Sóc la besneta del propietari de l'edifici del que parles. Està bé que informis de la investagació que han fet uns altres però sobra el titular sensacionalista i els comentaris poc apropiats com quan comentes que el funest historial no va ajudar a que els meu avi reobrís l'establiment. Quin establiment no va patir els efectes de la guerra civil? Una mica més de rigurositat hauria estat més apropiada.
imatge de andresluengo
Benvolguts, recomano amb entusiasme la lectura de l'article d'E. Casassas, J. Altimiras i Ll. Obiols que ha donat peu en aquesta ressenya, aquí: http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/318764/408990 Pel que fa al color de la crònica, em remeto als fets; durant deu mesos o més van desfilar per l'edifici nou dels Banys de Sant Vicenç centenars de ferits del front del Segre; els historiadors sostenen que prop de dos centenars soldats hi van morir i van ser enterrats en una fossa comuna que va ser exhumada un quart de segle després; les restes dels soldats -només la meitat van poder ser identificats van ser traslladades al Valle de los Caídos, on encara reposen. D'altra banda, acabada la Guerra Civil s'hi va establir un destacament de l'exèrcit nacional i un batalló de presoners destinats a la construcció de la Línia P. Quan uns i altres van marxar, amb prou feines van deixar les pedres. En la meva opinió, tot plegat s'acosta més aviat al negre. El sensacionalisme no el veig enlloc. La història és la que és, ens agradi o no, i sigui més o menys incòmoda. I el que cal fer amb la història -la 'memòria històrica' és una altra cosa- és conèixer-la i divulgar-la, i no ocultar-la, dissimular-la, blanquejar-la o avergonyir-se'n. Però és clar, tot plegat només és la meva opinió.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic