L’excusa -si és que en cal alguna- és el 30è aniversari de l’estrena de la primera entrega de la franquícia, que va tenir lloc el juliol del 1985 -a la cartellera espanyola, i presumiblement a l’andorra, hi va arribar al desembre d’aquell mateix any. Doncs el 21 d’octubre, les tres entregues una rere l’altra, trinco tranco. El cas és que la cinta, dirigida per Robert Zemeckis, produïda per Steven Spilegberg i amb Michael J. Fox en la pell de Marty McFly -el paper de la seva vida, juntament amb el de Max Eriksson a Corazones de hierro- es va convertir en la més taquillera del 1985 -per davant de Rambo II, Rocky IV i Memorias de África, quasi res-, i va donar peu a dos remakes amb el mateix equip tècnic i artístic: si a la primera part Marty viatja al 1955 amb l’ajuda del DeLorean DMC-12 reconvertit per Doc Brown en màquina del temps, a la segona (1989) viatja al 2015, i a la tercera (1990), al 1885. I sempre, sempre amb un pobre Tannen -primer Biff, després Griff i finalment Buford- com a antagonista. Regreso al futuro, en fi, va ingressar de pet a la llista dels clàssic del cine d’aventures dels 80, al costat dels Goonies, Indiana Jones, Cazafantasmas i E.T., i per a la petita història del cine queda l’anècdiota que va anar d’un pèl que Michael J. Fox, aleshores l’estrella de la telesèrie Familiy Ties- es veiés obligat a cedir el paper a Eric Stoltz. Hauria sigut una llàstima, perquè ningú com ell ha circulat en monopatí volador pels carrers de Hill Valley, Califòrnia.
