Passin i vegin: fins al 30 de setembre l’Espai Columba, ja saben, obre les portes per veure de franc els frescos de Sant Esteve, que acaben de reintegrar-se al patrimoni historicoartístic nacional. De moment, ja hi han desfilat 1.574 persones.

El bes de Judes i La flagel·lació de Crist estan per fi a l’abast de tothom. Dues peces d’excepció, i no sols pel seu valor simbòlic, per la pertinença al patrimoni propi, sinó que artísticament tenen també un valor intrínsec. Des de Patrimoni Cultural s’està duent a terme el pertinent estudi aprofundit, però mentre arriba, aquí van unes quantes claus a tenir en compte a l’hora de contemplar-los, de la mà de la historiadora de l’art Alba Pampalona, que forma part de l’equip del departament, dirigit per Isabel de la Parte, que s’està endinsant en aquesta anàlisi a fons de les pintures. 

L’expressivitat
A Andorra, explica Pampalona, estem acostumats a veure un romànic més esquemàtic, més bidimensional. Per exemple, les adjacents pintures de Santa Coloma presenten uns colors més plans. En aquest sentit d’expressió artística, cal fixar-se en els personatges, en els seus esguards, en la diguem-ne dramatúrgia de la composició i les expressions dels personatges, en la seva humanitat. Aquesta evolució estilística no és ni molt menys gratuïta, sinó que respon a una evolució en el missatge. El programa pictòric vol reforçar la fe cristiana. 

El context
Aquest estil propi del 1200 respon en certa manera a un canvi de context històric i religiós. És el moment en què prenia força l’heretgia càtara, amb dos principis fonamentals: la negació dels sagraments i la humanitat de Déu. Per això els programes pictòrics del segle XIII comencen a modificar el missatge, ja no és un Déu triomfant, sinó que es fa més èmfasi en la humanitat del Crist, a través del seu patiment, com es fa tan palès a l’escena de la flagel·lació, on s’aprofita el marc escultòric –hi ha certa tendència bizantinitzant en tota la composició– per mostrar Jesús lligat a la columna. 

El bisbat
Dins d’aquest context, el Bisbat d’Urgell es va veure particularment amenaçat per la presència d’importants famílies nobles que havien abraçat el catarisme tan a prop. L’heretgia nega els sagraments, dèiem, i per això el cicle pictòric en el qual s’inscriuen aquestes dues peces (altres parts romanen al MNAC barceloní i el Prado madrileny) fa èmfasi en el bateig: la iconografia emprada a Sant Esteve està molt pensada per contrarestar els postulats càtars. 

El Crist
Davant el Crist triomfant propi de l’art romànic,  el Crist en majestat, representat com el jutge de la Humanitat, seguint la visió apocalíptica de Sant Joan, en aquesta etapa que s’obre es comença a representar un Jesús que sofreix, humiliat. La composició es torna més realista, allunyant-se de les composicions planes i esquemàtiques, dèiem, com es fa palès als veïns frescos de Santa Coloma. 

L’estil 1200
El cicle s’inscriu en l’anomenat Estil 1200, que ja no segueix les normes romàniques però tampoc no es pot considerar encara gòtic. Un aspecte a considerar és la influència que rep de l’art bizantí. En aquells moments, recorda Pampalona, Orient exercia un gran influx sobre els artistes d’aquesta àrea del Mediterrani. Els perlejats, els daurats, l’aire de mosaic que pren en algun moment la composició (encara que d’una manera molt més austera). També en aquest sentit convé fixar-se en els frisos, les cúpules rodones, els edificis d’aire oriental. Aquests estilismes van arribar a Europa a través de les vies d’intercanvi comercial, del pas dels artistes bizantins per França i Itàlia. 

Sant Pere
Atenció a la figura de Sant Pere, que està tallant l’orella d’un altre dels personatges. L’apòstol que va negar el Crist per tres cops (un incís: escoltin si no ho han fet l’ària Erbarme dich, de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach, amb Sant Pere penedint-se’n en un dels moments més colpidors de la història de la música) intenta evitar la detenció del mestre, tallant-li l’orella a un servent del sum sacerdot. Jesús li diu que no ho faci, que assumeix el seu destí.

Santa Caterina
Pampalona assenyala un altre conjunt, dins del Bisbat d’Urgell, que presenta trets similars amb aquest, encarregat pel bisbe Pere de Puigvert. El de la capella de Santa Caterina de la catedral de la Seu d’Urgell (frescos ara dispersos pel MNAC, el museu episcopal de Vic i una col·lecció suïssa). Estil molt similar, tot i que amb uns colors més esquemàtics, precisa Pampalona, i amb una temàtica que també fa èmfasi en el martiri, en aquest cas de la santa patrona dels dominics. 

1.574 visites des del dia 6
Fins al 30 de setembre, l’Espai Columba serà d’accés gratuït per garantir que tots els ciutadans poden contemplar aquesta part cabal del patrimoni historicoartístic andorrà que havia estat fora de les fronteres des de fa un segle. De moment, ja hi han desfilat 1.574 persones, entre el passat dia 6 i diumenge passat.