Diari digital d'Andorra Bondia
Iñaki Rubio, la tardor de l’any passat a cal Costa de Ransol, casa pairal dels Gastons i on va tenir lloc el fratricidi.
Iñaki Rubio, la tardor de l’any passat a cal Costa de Ransol, casa pairal dels Gastons i on va tenir lloc el fratricidi.
15 d’octubre del 1943: Pere Areny, entre el sometent i mossèn Lluís Pujol, a punt d’escoltar la sentència que el condemnarà a mort.
15 d’octubre del 1943: Pere Areny, entre el sometent i mossèn Lluís Pujol, a punt d’escoltar la sentència que el condemnarà a mort.

Els Gastons parlaran castellà


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Facundo Santana / Fons Pomares (Arxiu Nacional)

Medusa publicarà la traducció del supervendes d’Iñaki Rubio amb el títol original, ‘Muertos, ¿quién os ha muerto?’

És el sostre de vidre dels nostres autors: la traducció no ja a l’anglès, entre la utopia i el deliri de grandesa, sinó al castellà i al francès, que haurien de ser objectiu estratègic de la política cultural del Govern (a banda de porta d’entrada al mercat editorial anglosaxó). Villaró se n’ha sortit. També la Teresa Colom novel·lista. I abans que ells, Peruga i Morell. Però sempre amb comptagotes, amb l’alta excepció d’Albert Salvadó, que s’hi va implicar personalment i fins al final.
Menys premis literaris d’aquests que n’hi ha a dotzenes i no importen a ningú més que al guanyador, i més traduccions, dèiem aquí mateix fa uns dies. Abans ho haguéssim dit, perquè ja ho han vist: tenim traducció a la vista. I quina una! La de Morts, qui us ha mort?, la crònica novel·lada de l’últim sentenciat a la pena capital al nostre país –el fratricida Pere Areny, el petit dels Gastons de cal Costa de Ransol, afusellat el 15 d’octubre del 1943– amb què el lauredià Iñaki Rubio va donar el curs passat la campanada –tres edicions i més de 6.000 exemplars venuts en l’edició en català de Comanegra. 

Es veia venir que era qüestió de temps que algun editor audaç posés l’ull i s’atrevís a traduir-lo al castellà. I ha sigut Medusa, és clar, en el que David Gálvez, aquí amb el barret d’editor i traductor, a banda d’amic de l’autor, defineix com la gran aposta del segell per al curs que ve: sortirà al primer trimestre del 2023, el calendari encara no està tancat però sembla clar que a temps per Sant Jordi, “i tenim clar que pot marcar un abans i un després per a Medusa: serà amb diferència el nostre llibre més gruixut, superarà les 400 pàgines, i hi apostarem fortíssim”. Serà la tercera entrega de la col·lecció Aguaviva, la col·lecció bandera de l’editorial, després d’Emmanel Vizacaya (La memoria de los meteoros) i Luis Harss (Solamente una vez): “Aguaviva va néixer amb l’objectiu de donar veu a autors llatinoamericans, però teníem clar que també hi publicaríem traduccions. Al final començarem amb Iñaki Rubio: no podem estar més contents”.

Per poc que hi rumiem salta a la vista que la primera i grandíssima dificultat de traduir Morts, qui us ha mort? seria com traduir al castellà aquest formulisme que ha quedat fossilitzat al nostre sistema legal, que de fet ja sona arcaic a les oïdes de qualsevol lector català (i no andorrà), però que era precisament el que li conferia una potència extraordinària al títol de la novel·la. I Gálvez, que s’estrenava com a traductor del català al castellà –fins ara havia traduït del català a l’anglès i del castellà al català– admet que la traducció literal de l’original  –Muertos, ¿quíén os ha muerto?– no va ser ni remotament la primera opció: “De fet, em sonava estranyíssima, una catalanada atroç, i la idea era buscar un formulisme castellà equivalent però que molt probablement no s’assemblaria en res a l’original. El problema és que tampoc el trobàvem. Si he de ser sincer, no vam arribar a tenir cap opció ferma”. La llumeta, diu, se li va encendre quasi per casualitat: fent una recerca a Internet es va topar amb una obra teatral  estrenada el 2012 per la companyia extremenya La Linterna Mágica i que es titulava, Muerto, ¿quién te ha muerto?

“Aquesta sensacional coincidència ens va fer reflexionar. Si el títol en català ja xocava a les oïdes no andorranes però igualment funcionava, potser podríem conservar-lo en castellà. Nosaltres perquè estem immunitzats, sospito que  més per l’antiga discoteca que durant anys hi va haver al Fener que perquè sabéssim exactament en què consistia el tràmit legal de l’aixecament del cadàver, però a un lector de Sevilla probablement Muertos, ¿quién os ha muerto? li soni tan estrany i arcaic com a un de Barcelona el Morts, qui us ha mort? Així que ens hi vam llançar. Però insisteixo: si no hagués trobat aquest antecedent no ens hi hauríem atrevit”.

Muertos, ¿quién os ha muerto? es completarà amb un aparell de notes necessari, diu Gálvez, per explicar el lector les particularitats del nostre sistema legal i institucional, i l’objectiu és enriquir la magnífica edició original de Comanegra –amb Pere Areny atenent la lectura pública de la sentència, cortesia del fons Pomares que es custodia a l’Arxiu Nacional– amb material fotogràfic i documental que no hi va tenir cabuda. Així que els dos Gastons, els germans Pere i Antoni, i la resta de protagonistes de la crònica de Rubio –Àngela, la germana esquizofrènica; mossèn Lluís Pujol, el policia Pere Canturri, que va dimitir per no haver de formar part de l’escamot d’afusellament; la promesa del germà gran, Ramona de cal Baqueró; la serventa Martina–   parlaran aviat castellà i portaran el drama de cal Costa de Ransol a  tot el món hispà. Quina gran notícia i quina bona jugada de Medusa.

morts
qui us ha mort? Muertos
quién os ha muerto?
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic