Quinze dies enrere mostràvem aquí mateix un primer pessic de la formidable col·lecció de fotografia històrica de Marc Pantebre. En aquella ocasió, a compte de la cessió a l’Arxiu Nacional d’un centenar de fotografies que documenten la construcció de la primera xarxa viària, als anys 30 i a compte de Fhasa. Per no parlar de les dues imatges dels oficials nazis al Pas de la Casa el 1942, documents únics que proven la presència alemanya a cals andosins durant la II Guerra Mundial. Doncs ara torna a donar la sorpresa amb deu sensacionals fotografies de la mateixa sèrie datades el 1945 i que segueixen la vida més aviat dolça d’un dels gendarmes del contingent que el copríncep De Gaulle ens va enviar amablement l’hivern del 1944, i que es va quedar entre nosaltres fins a l’estiu següent.

La sèrie, amb protagonisme destacat d’un militar que acostuma a posar distesament amb paraigua a la mà i cigarreta a la boca, ara a Engordany, ara a la central de Fhasa, ara a Encamp, fent un titiu a Engolasters o pilotant un sidecar, té especial interès per dos motius: perquè documenta la vida quotidiana del destacament francès i sobretot, perquè es tracta de la tercera i menys coneguda de les incursions franceses a casa nostra. La primera havia tingut lloc l’agost del 1933 sota les ordres del coronel Baulard: una setantena d’agents enviats unilateralment pel copríncep francès –i la connivència de l’episcopal– per controlar l’ordre públic –són els dies de les vagues de Fhasa– i fer entrar el Consell en raó perquè convoqui les eleccions del 31 d’agost d’aquell any. S’hi van quedar fins al 9 d’octubre, fet que Antoni Morell va qualificar sense embuts com una ocupació encoberta.

La segona vegada va ser el setembre del 1936. De nou a les ordres de Baulard, i aquesta vegada amb la missió de mantenir la neutralitat i la independència just després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. La campanya es va allargar fins al 1940, i va ser efectivament decisiva per mantenir a ratlla les forces republicanes –especialment durant els primers mesos de la guerra, quan els anarquistes campaven per la Seu i comarca– i al final de la confrontació, quan el gener del 1939 les tropes franquistes arriben a la Farga de Moles i són rebuts cordialment per Baulard i el síndic Cairat. Cordialment, sí, però no van passar del mas de Tolse. Els gendarmes, en fi, no es van retirar fins a l’estiu del 1940, amb la capitulació francesa.

Tornaran, però, al cap de quatre anys: el 15 de novembre del 1944, i aquesta és la tongada que documenta la sèrie localitzada per Pantebre ara fa un lustre. Els aliats acabaven d’alliberar França, De Gaulle exercia ja com a copríncep, i l’ocurrència d’enviar els gendarmes –ara ja sense Baulard– per deixar clar que França tornava a comptar va tenir immediatament la resposta de l’altre copríncep, el bisbe Iglesias, que va demanar prestats a Franco una vintena de guàrdies civils, es va entaforar l’escut de la Mitra a l’uniforme, i els va estacionar a l’hotel Valira d’Escaldes, convertit en quarter principal de les forces del bisbe. N’existeix una sensacional fotografia d’Alsina amb dos guàrdies muntant guàrdia a les portes de l’hotel. Andorra, en fi, tornava a ser l’escenari ideal perquè França i Espanya, a través d’Iglesias, exhibissin bíceps. L’excursió va concloure l’abril del 194, per als espanyols, i una mica més tard, per als francesos. I ara els podem posar cara gràcies a Pantebre.