Els germans romans que van conèixer Jesús i el tarragoní que el va crucificar

Any 80 dC. “Jo, Licini de Semma, demano als Déus que em concedeixin el temps de vida necessari per poder explicar la història que ara començo a escriure.”

Han fet falta unes 500 pàgines per relatar els fets que Xavier Maymó (Barcelona, 1966) explica a Servi de Semma (BONDIA), la novetat literària que ja es pot anar a buscar a les llibreries.
A la portada del llibre hi diu: “De Tàrraco a Jerusalem. La història de l’iber que va crucificar Jesús.” Però que el lector no es confongui, perquè “no és un llibre religiós, és una novel·la”, tot i que per escriure-la s’ha basat en el rigor històric (“m’hi ha ajudat molt el meu pare, Amadeu”, subratlla l’escriptor) i en una llegenda tarragonina.
La tradició popular diu que Ponç Pilat, abans de ser prefecte de Judea, Galilea i Samària, va ser governador de la província romana de Tàrraco. Governava l’emperador Tiberi, amb el “cruel” Luci Eli Sejà de mà dreta. “O estaves amb ell o estaves mort”, aclareix Maymó. Pilat temia que la guàrdia romana el matés, i per això es va envoltar de la seva guàrdia personal, formada per ibers. El cap era Servi, el protagonista de la novel·la, un iber lliure, cossetà i el model de “perfecció:  guapo, alt, llest i bona persona”.  Quan Pilat se’n va anar cap a Orient a exercir de governador es va endur la seva guàrdia. “¿I què passa? Doncs que la llegenda diu que a Jesús de Natzaret el van crucificar quatre tios de Tarragona”, explica l’autor.
Però a Servi de Semma Jesús és un personatge secundari. El que interessa a Maymó és presentar la seva vessant “més humana”. “La manera de veure el món que té Jesús en la novel·la és una, i no és precisament l’estàndard”, argumenta. “La visió que ens expliquen és una de moltes i la probabilitat que sigui certa no és relativament alta”, afirma. Jesús només és un personatge que apareix en el context de la novel·la. El “predicador” influeix molt en els protagonistes, sobretot en Sílvia, ja que en aquella època el seguien moltes dones. Una d’elles era Clàudia, l’esposa de Ponç Pilat.
Servi de Semma no és un llibre religiós, ni sobre Jesús, però la llegenda d’uns catalans crucificant Jesús és, sens dubte, un ganxo. Més enllà de l’anècdota històrica, “el llibre va, sobretot, de persones”. A Maymó li interessa el retrat, l’evolució dels personatges i que “el lector se’ls faci seus”.
L’obra s’estructura en tres parts. En la primera, el patrici romà Valerius, que viu a Semma (la vil·la dels Munts, a Altafulla), planifica el futur dels seus fills: Menandre, el primogènit, primer ha de fer carrera militar i després política; la filla, Sílvia, s’ha de casar, i el petit, Lucini –el narrador de la novel·la–, se’n va a estudiar filosofia. Lucini està “impedit” i Valerius demana a Servi que el protegeixi. Així és com Servi, l’iber, es converteix en un més dels tres germans romans. “Però la realitat és que res passa com estava planificat i els fills volen el seu propi destí.” És en la segona part de l’obra quan “es trenquen els esquemes familiars i personals”. I a la tercera part els germans coneixen Jesús i “es troben a si mateixos, lluny del pare”.
Una vasta novel·la a la qual Maymó ha dedicat cinc anys, combinant-la amb la seva feina en l’empresa privada. L’autor, instal·lat al Principat des de fa una dècada, és doctor en microbiologia i amb la literatura completa la tríada de ciència, empresa i cultura. Maymó també ha publicat dos llibres biogràfics, El periple d’un idealista valent (La Veu del Poble, 2004) i Pit fort i amunt (La Plana, 2006), sobre un altre període històric que l’apassiona: la Guerra Civil Espanyola.
L’autor ja pensa en una nova novel·la. La preqüel·la de Servi de Semma, sobre el patrici Valerius, o la segona part, sobre la vida adulta dels tres germans i l’expansió del cristianisme, són dues opcions que no descarta.