Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Quaderns d'Estudis Andorrans, Marquès, Marfany, Himne Andorrà, Crèdit
Andorra, Quaderns d'Estudis Andorrans, Marquès, Marfany, Himne Andorrà, Crèdit

Els Marfany, amb pèls i senyals


Escrit per: 
A. L. / La presentació del volum va tenir lloc ahir a Crèdit Centre (Foto: Agències).

El número 10 dels ‘Quaderns d’Estudis Andorrans’ revisen la vida i l’obra dels músics lauredians.

Sabem, és clar, que l’Himne Andorrà és obra d’Enric Marfany. I per poc que busquem, trobarem l’estrena oficial, que va tenir lloc per la diada de Meritxell del 1921. Però, a quin dels dos Enric Marfany ens referim: a Marfany Bons (1871-1942), o al seu cosí, Marfany i Gosset (1878-1957), tots dos lauredians, tots dos músics i tots dos mossens? Perquè resulta que tots dos firmaven les seves partitures, qui sap si per modèstia eclesiàstica, amb nom i un sol cognom. El primer.

D’acord: no cal investigar gaire per trobar la resposta, i no és cap secret que el pare d’El gran Carlemany és el primer dels nostres Enrics, autor també de la Marxa del Consell. Però és que entre l’un i l’altre van escriure un centenar llarg, molt llarg de peces –de fet, moltes més, però aquestes són les que han sobreviscut fins a nosaltres– i no sempre quedava clar quin Marfany n’és l’autor. Fins ara, és clar: Benigne Marquès i Joan Benavent repassen la biografia de tots dos i proposen un llistat que adjudica a cadascun la seva obra al número 10 dels Quaderns d’Estudis Andorrans, que es va presentar ahir a Crèdit Centre.

De Marfany Bons, que es va formar a l’Escolania de Montserrat i que el 1893 va guanyar la plaça d’organista de la catedral de Santa Maria, Benavent n’ha recollit una vintena d’obres, bàsicament religioses –entre les quals, un Goig, un Himne i una Missa a la Mare de Déu de Canòlic– i del seu talent com a pedagog, compositor i organista en donen testimoni –diu Marquès– dos fets: quan el 1919 va canviar la Seu per Burgos, el bisbe Benlloch se’l va voler emportar oferint-li la plaça d’organista de la catedral castellana; va dir que no. I el mateix va passar cinc anys després: en la cèlebre visita reial del 1924 a la Seu, Alfons XIII el va sentir tocar. El cas és que devia quedar tan entusiasmat que també el va voler fitxar, ara per al Palau Reial, a Madrid. I de nou va dir que no. El detall pintoresc, en fi, és que l’Himne Andorrà està registrat a l’SGAE espanyola amb el número 91.083, així que genera uns drets d’autor que algú hauria de cobrar –si no els cobra ja.

Marfany i Gosset no va passar per Montserrat, i Marquès especula que no fos el seu cosí el seu mestre al seminari de la Seu. Tampoc hi coincidiran gaire temps, perquè el 1905 el trobem d’organista a Ponts; el 1912, a Puigcerdà, i el 1924, a la parròquia del Sant Àngel Custodi d’Hostafranchs, a Barcelona. Amb el parèntesi de la Guerra Civil –el 30 de juliol del 1936 va ser evacuat a bord del cuirassat Duquesne, rumb a Portvendres–, ja no se’n mouria fins al seu traspàs.

La seva és una obra també essencialment religiosa, amb especial atenció a la Mare de Déu -Montserrat, Meritxell i Canòlic- i considerablement més prolífic que el seu cosí. Com a mínim, el que se n’ha conservat. A banda de les 90 obres recollides en un manuscrit familiar, Benavent n’ha afegit una desena més, fins a les 101 totals, entre les quals hi ha una insòlita Marxa nupcial, un vals –El aprendiz de relojero– i les tres Cançons d’Andorra per a veu i teclat: A Andorra, El cant del Valira i L’aplec de Canòlic. La primera d’elles, proposa Benavent, va ser escrita per a En terres d’Andorra, un encàrrec del casal Andorrà de Barcelona estrenat el 20 d’abril del 1934.

El volum dels Quaderns es completa amb articles de Benigne Marquès (Catàleg dels pergamins del Fons Andorrà de l’Arxiu Capitular, 805-1265); Carles Gascón (Els acords de Pariatge al bisbat d’Urgell, segles XII-XIV); Enric Moliné (Francisco Antonio de la Dueña, bisbe d’Urgell, 1797-1818), i Jacint Berenguer (Rafael Benet i el patrimoni artístic andorrà).

Andorra
Quaderns d'Estudis Andorrans
marques
Marfany
Himne Andorrà
Crèdit

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte