L’estrena a Apple d’aquesta estupenda sèrie, que segueix la peripècia d’un grup d’aviadors ianquis de la 8a Força Aèria, The Mighty Eight, és l’excusa ideal per recordar el lauredià Norman Westby, traspassat dos anys enrere i que va servir com a navegant al 101 esquadró de bombarders de la RAF.

D’acord, no era ianqui, sinó britànic, no es va enrolar al 100 esquadró de la 8a Força Aèria de la USAF –The Mighty Eight, per als amics– sinó al 101 de bombarders de la RAF, no va volar a bord d’un B-17, sinó d’un Lancaster, i no ho feien de dia i com qui diu a pèl, com els nord-americans, sinó emparats en la foscor de la nit. Però creguin-me, va ser veure el primer capítol de Masters of the Air –se’l poden descarregar gratuïtament a Apple: els següents són de pagament, no es pot tenir tot– i visualitzar d’una forma com mai hauria imaginat les aventures i desventures que Norman Westby (Manchester, 1923-Sant Julià de Lòria, 2022) explicava amb cert remordiment al seu apartament de la carretera de Nagol, on s’havia instal·lat tres decennis enrere.

Sembla fet expressament, perquè el relat de Masters of the Air el comença a desgranar el bombarder de la tripulació dels majors Gale Cleven i John Egan, els pilots i els protes de la funció. I el nostre Norman va compaginar els seus dos anys de guerra –la primera missió de combat, sobre Leipzig, van haver d’avortar, va ser el 20 de novembre del 1943, segons el seu quadern de bitàcola– les posicions de navegant i, atenció, de bombarder, l’home que traçava el rumb de la nau i a qui els pilots creien amb confiança cega, i qui arribats sobre l’objectiu premia el gallet i deixava anar la càrrega letal.

No recordo que Norman expliqués mai que havia perdut el rumb per culpa del mareig, com li passa al seu homòleg a la sèrie en el vol que els porta des de Groenlàndia al primer destí europeu, ja a la Gran Bretanya. Acaben sobrevolant la França ocupada, amb les bateries antiaèries alemanyes –els temibles Flak– jugant al tir al blanc amb ells, i perseguits per un eixam de Ju-88. En canvi, sí que coincideix un dels records més negres de la seva llarguíssima carrera –va completar un tour, 31 missions de combat, al 101 de bombarders, i un i mig més de propina, 27 missions, al 35è de pathfinders. L’episodi va tenir lloc l’11 de maig del 1944. S’havia enlairat a les 22.30 hores de la base de Lundford Magna. L’objectiu era la localitat belga de Hasselt. Era negra nit, no s’hi veia res –explicava Norman– i el seu Lancaster es va anar acostant perillosament al del costat. Tant, que en un moment donat les hèlixs en van segar la cabina –i els caps dels seus pobres companys d’armes–, immediatament la nau va caure a plom i va desaparèixer en la nit: “No va ser culpa de ningú, pensa que volàvem en formacions molt tancades d’entre 400 i 600 aparells, i el mínim error resultava fatal”.

També apareix a Masters of the Air el ritual de l’ou. De l’ou, sí. A la sèrie se’l prenen amb l’àpat previ a la missió, i els ianquis es queixen que són tan frescos que s’hi podria jugar a golf. De fet, l’acaben deixant desmenjadament. Norman ho explicava al revés: deia que l’ou formava part de l’àpat especial amb què es rebia els aviadors que tornaven d’una missió de combat. Per exemple, la del 29 de març del 1944, que tenia Nuremberg per objectiu i que va ser la més letal de totes. La RAF hi va perdre 97 dels 790 bombarders que hi van participar: el 101 de Norman, set de 26. “Les noies que servien al menjador, en veure que faltaven una seixantena dels nois, es van quedar a la cuina plorant. Va sortir el sergent i ens va ordenar que ens servíssim nosaltres mateixos, i que si volíem, que ens cruspíssim els ous que havien preparat per als companys caiguts. No els vam tocar”.

Pensin, en fi, que l’ala de bombarders va ser la més perillosa de tota la força aèria: dels 125.000 homes que van servir al Bomber Command de la RAF, 55.000 van morir en combat, 8.500 van resultar ferits i 10.000 van caure presoners. Norman va ser afortunadament un dels supervivents.

En fi, que si els van agradar Hermanos de sangre i The Pacific, no es perdin Masters of the Air. I de passada resin pel meu amic Norman, l'heroi que teníem al costat de casa.