Els nostres homenots: la sèrie continua

El músic i col·leccionista Charly Forés, l'activista Angelina Mas, el periodista Robert Pastor, la ceramista Gemma Piera i l'arquitecte i pintor Alfons Valdés van rebre ahir el premi Agora, en l'acte central del Dia de la Cultura.

Que els anys vagin passant vol dir, entre altres coses, que a cada nova edició dels premis Àgora és més probable que hi desfilin personatges que un ha tingut la fortuna de tractar amb més o menys assiduïtat, la feina de periodista té aquestes coses, així que és ben fàcil alegrar-se quan veus el trofeu de Philippe Lavail en mans d’amics, coneguts i saludats. És el cas d'avui, en un Dia de la Cultura encara en petit comitè en què van resultar premiats: Charly Forés, Angelina Mas, Robert Pastor, Gemma Piera i Alfons Valdés. Ha estat especialment reconfortant que un dels premis recaigués en Pastor, escriptor, poeta, historiador i sobretot periodista, l’últim de raça entre nosaltres, raríssim exemple, en paraules de Marc Miró, “d’absoluta confluència en la manera de ser, de pensar i d’actuar entre el professional, l’artista i la persona”.

De vegades, ni que sigui per variar, els premis recauen en les bones persones, i aquest és el cas de Pastor. Miró ho ha dit de nou amb les paraules justes: “En puc atestar l’extraordinària gentilesa, el tracte encantador, la modèstia, la bonhomia, la senzillesa, l’amabilitat i el sentit de l’humor”. El jurat, a més, n'ha distingit la trajectòria com a periodista, escriptor i activista cultural, “al servei de la societat andorrana i guiat sempre per la sensibilitat, la curiositat i el rigor”. Virtuts que no sempre li han estat degudament reconegudes, i és per això doblement valuós el premi d’avui. Ell ho ha agraït de la manera que sap l’autor de Mai no tornaràs a Ítaca, Aquí les penjaven i Ossos i cendres, amb l’amenaça que té tres llibres acabats que busquen editor i un quart al forn.

Ha estat emocionant el moment final –“Ja puc dir que soc andorrà, nacionalitat que no m’ha vingut donada, sinó que he escollit jo”– en la línia de l’arquitecte i pintor Alfons Valdés, premiat conjuntament amb la ceramista i professora Gemma Piera per l’aportació “combatent, segura i resolta a les arts plàstiques” i per la contribució a l’activisme cultural a través de la Xarranca: “Vam arribar el 1974 i la sensació de color i de força que vaig descobrir a Andorra és la que em va portar a la pintura i a l’escultura”, ha conclòs el pare d’edificis emblemàtics com la seu de Crèdit a la Rotonda, el conjunt residencial de Prada Casadet i el poblet d’Auvinyà: “L’arquitectura sense poesia no és arquitectura. He intentat projectar edificis com si haguessin de ser per a mi”.

L’altre homenot de la nit ha estat Charly Forés, home de biografia portentosa, en qui Àgora ha volgut reconèixer la contribució “original i jovial al desenvolupament del col·leccionisme de dia [avui, des de la Paperassa] i a la faràndula musical de nit”. Forés ha trepitjat probablement més escenaris que ningú en aquest país, des de Ràdio Barcelona, on el va fitxar Soler Serrano com La Voz sin nombre, fins al Chez Gaby, al París dels primers 60, la sala de festes de l’Hotel Pyrénées i, atenció, Els Bohemis, però s'ha ennuegat a l’hora dels agraïments i no ha estat capaç d’articular paraula. L’emoció.

El toc social l'ha posat Angelina Mas, premi Àgora en reconeixement a la trajectòria com a activista política, social i cultural en defensa dels drets de la dona, mentre que el Manifest cultural, a càrrec aquesta edició del Grup de Folklore Casa de Portugal, ha reivindicat justament el paper de la cultura tradicional, “parent pobre de les polítiques culturals que queda massa sovint fora dels circuits”. La ministra Sílvia Riva, en fi, s'ha compromès a treballar per la cultura “de proximitat i de continguts com a eina de cohesió social”, i la síndica, Roser Suñé, que exercia de nou com a amfitriona, ha fet la professió de fe final: “La cultura ens fa millors com a persones i com a societat”. Que així sigui.