Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 1873-1940) va ser un dels pintors catalans postimpressionistes més destacats. Mir va tenir una estreta relació amb Andorra gràcies a tres estades que hi va fer els anys 1932, 1933 i 1934.

El pintor plantava el cavallet enmig de prats i als marges dels camins per retratar els paisatges i captar la llum de muntanya. El resultat: una vintena d’olis que van plasmar els paisatges andorrans i van posar de moda el país entre els pintors.
Dos d’aquests olis es poden veure –fins al 25 de febrer– a l’exposició que el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) dedica a la pintura moderna catalana (i a Picasso) i que provenen del fons del Museu de Montserrat. El pintor va passar temporades al monestir de Montserrat, convidat pel pare abat Marcet, i hi va pintar molts paisatges. En una de les estades, els monjos el van convidar a anar a Andorra, on tenien casa (l’edifici que actualment acull el CAEE i l’hotel Valira). Durant les estades, Mir va captar la bellesa dels paisatges andorrans. El 1934 va exposar a la Sala Parés de Barcelona els olis andorrans i els va vendre. Abans, però, els havia mostrat als monjos de Montserrat i els en va regalar dos.
Tota la relació de Mir amb Andorra s’explica en la monografia Joaquim Mir a Andorra (editorial Viena Art, 2002), del crític i historiador de l’art Francesc Miralles, especialista en el pintor barceloní i autor de diverses monografies. El volum, de 156 pàgines, està publicat en català i en anglès, i es presenta en un format de 23 x 30,5 centímetres (preu aproximat: 35 euros). L’interès pels olis continua vigent, ja que el 2007 es va pagar en una subhasta 55.000 euros per Vista d’Andorra.
Fill del modest comerciant Ignasi Mir i Dussol i d’Isabel Trinxet Casas, Mir va ingressar l’any 1893 a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Al centre acadèmic no es va sentir còmode amb l’ensenyament oficial i, juntament amb Nonell, Canals, Pichot, Vallmitjana i Gual, va fundar La Colla del Safrà (pels colors ataronjats i ocres que feien servir per captar la llum mediterrània) per investigar altres iniciatives pictòriques, menys acadèmiques.
Tot i néixer a Barcelona, Mir va viure en molts llocs de Catalunya, com Mallorca, Tarragona i Vilanova i la Geltrú, on va passar els últims anys de la seva vida. La seva trajectòria vital i l’estil pictòric van quedar marcats per l’estada a Mallorca, on va quedar captivat pels paisatges i va iniciar una pinzellada pròpia per interpretar la natura. Un accident a Mallorca li va provocar una lesió cerebral i va estar dos anys (1904-1906) tancat al psiquiàtric Pere Mata de Reus.