No és gaire habitual que l’autor de Els Pastorets participi personalment en el muntatge. Sobretot si tenim en compte que Folch i Torres va traspassar, en fi, el 1950. Doncs aquest és un dels miracles que han aconseguit Irina Robles i Juanma Casero en l’edició del 25è aniversari de Els Pastorets lauredians, que es va estrenar al Claror ahir, com és reglamentari. L’altre miracle, ho acaben de llegir i segur que ho recorden, és que el muntatge celebri el primer quart de segle de vida, tot una fita en els annals del teatre andosí. Si tenim també en compte que al llarg d’aquests 25 anys hi han participat prop de 2.400 persones –dalt de l’escenari o entre bambolines– i que cada edició en mobilitza un centenar i mig, no és cap sorpresa que el Claror oferís ahir el ple de les grans ocasions –amb quatre foradets perquè no sigui dit. Són els d’aquest any uns pastorets merescudament autoreferencials, que repassen de la mà de Folch i Torres –i de la seva neta, la petita i molt laurediana Júlia (Aroa González)– els números, les ocurrències, els vestuaris i les escenografies més memorables de les 24 edicions anteriors, i que per això arrenquen no a la reglamentària masia, sinó a les golfes de can Folch, interpretat per Marc Pascual. Lluquet i Rovelló superbs, com l’any passat. I tant ells com Farigola, Satanàs, les fures, Sant Miquel i, en fi, els jueus lauredians, hi tornen el 29 de desembre (atenció: 18 hores).
